dilluns, 28 de gener del 2008

L'amistat

La veritat, és que fa temps que per mi l'amistat no existeix ja, crec que he rebut massa decepcions a la vida per part de les persones, ja se que em direu que a tots ens passa el mateix, que hi ha gent que val la pena, però jo l'unica amiga que tinc a part de la meva dona és el meu amic Lluis, jo no otorgaré mai més aquesta paraula a ningú, o ho intentaré almenys, ja que quan la otorgo tot va malament. Potser és que espero massa de les persones, no ho se, el que se és que quan algú em decepciona és per sempre, i que la confiança és com la virginitat, un cop perduda no es recupera, jo ofereixo la meva ajuda a qui calgui i estaré al seu costat, però llevat d'aquestes dues excepcions res de res. Quan veus que tu ets el que truques sempre, que ets el que envia sms, sempre el primer, i que no et diuen coses que qualsevol "amic" et confessaria, arriba un moment en que et canses, i que de canvis significatius en la seva vida no t'enteres més que per terceres persones, l'unic que puc dir és DECEPCIÓ TOTAL. Ho sento però és així. Només espero que la vida els posi al lloc que els correspon, que estic segur i tinc tota la fe que serà així. Per sort la persona més important de la meva vida LA Núria no em falla NI EM FALLARÀ ESTIC SEGUR. Salutacions.

2 comentaris:

moonlight ha dit...

cada vegada t'entenc més en aquest sentit...

Anònim ha dit...

L'unic que em preocupa d'això és que la gent que realment val la pena, la que saps que és bona persona, li pugui fer mal aquesta actitud, i aleshores perdis un amic de veritat. Aleshores tindriem dret a queixa?.