PER QUE AJORNEM LA FELICITAT

Trobo que sempre ajornem la felicicta. Si, això mateix, sempre diem, quan acabi la carrera, quan trobi una feina millor, quan tingui fills, quan siguin grans, quan el que sigui. Sempre posposem la felicitat, i no ens adonem que la vida passa, mentre fem plans, per que la vida és allò que passa quan fem plans, i quan ens adonem, ja és massa tard, per què tant fer plans, hem perdut el temps planificant per després no fer res. Hem de fruir del moment, de trobar-li el positiu, de veure el bosc i no només els arbres, si no un dia ens despertarem amb 50 anys i veurem que no hem fet res de res. Salutacions.