UN COP MÉS HEM ESTAT CÍVICS:

     Un cop més els catalans hem demostrat civisme, un cop més el poble de Catalunya ha sortit al carrer i ha fet notar la seva catalanitat i estima per aquest país a tot el mon a nosaltres mateixos i també a Espanya. Això evidencia que la societat catalana ha canviat molt durant aquests darrers anys, almenys això crec jo.

     Fa anys hi havía politics que volien que els catalans parlesin el català o l'espanyol, estiguessim junts i tinguessim l'objectiu comú d'assolir la independencia de la nostra pàtria. Hi havia qui em posava l'expemple dels Estats Units, on segons m'explicaven ja que jo no hi estat mai, que hi ha barris on hi ha gent que no sap ni parlar l'anglès o que el parla amb dificultat i tot de ser de provinences molt diverses (xinesa o la que sigui), la bandera que es veu es l'americana. Ja us dic jo no hi he estat, i la persona que m'ho va explicar hi confio bastant, ademés més o menys tots tenim noticies de com pot ser Una ciutat dels EUA, ja que es un pais molt conegut per tots i totes.

     Jo quan em van dir això no ho veia viable a catalunya, en aquell moment, i parlem de fa més de 15 o 16 anys, no veia que pogués ser un fet de masses que aquí una persona de parla castellana, o d'altres no catalanes, pogués recolzar la independència de Catalunya, tot i que aleshores a mi ja em seduia que a casa nostra pogués passar que una persona no calanoparlant volgués la independència del nostre pais, de fet jo sempre he intentat fer pedagogia a tothom independentment de les seves arrels sobre el be de la independència de Catalunya ja que considero aquest pais de tots i totes, per sobre de la nostra procedència.

     A dia d'avui com podem veure afortunadament, la independència es cosa de tots, de catalanoparlants i de castellanoparlants, de inmigrants de paisos llunyans i de religions diverses, encara que aquests dos últims timdiament, i es posa de relleu un independentisme pacífic i integrador, i de tot això em sento orgullos.

     Tot i així a tot arreu hi ha gent cívica i brétols, i Catalunya no és una excepció, a totes dues bandes, hi ha brétols, i s'ha de condemnar igualment a tots, ja que no beneficien a ningú i entre tots hem de demostrar que els brétols no tenen cabuda.

     Fem entre tots un país millor.

Salut

JA SABEN EL QUE ES FAN? (pregunto només eh?)

L'economia cada cop va a pitjor, cada cop tanquen més empreses, a sobre els de l'automoció (l'empresa vull dir) demana ajudes per tirar endavant, i els bancs igual. No seria millor que s'adoptessin mides econòmiques per que la gent pogues fer despesa, i reactivar les vendes etc? fer que la gent pogues tornar a comprar i així reactivar i fer créixer el pib?, ja que si ajuden a fons perdut, l'unic que es fa és allargar l'agonia, ja que la gent segueix sense comprar ni cotxes ni res.

Els bancs diuen ajudeu-nos, aviam, parlo en general sempre, sense assenyalar a ningú en concret amb el dit, però si no em falla la memòria, fins fa poc concedien hipoteques, prestecs personals i demés, sense mirar-se gaire, sense demanar gaire cosa, ni avals ni res, concedint tota mena de prestecs al límit de la capacitat econòmica de la gent, concedint el 100 per cent del valor del pis sense avals, alguns bancs i caixes, no tots es clar.

No van preveure que si la cosa fallava, ells que hi entenen, la pinya seria monumental?, ja se que la gent ha de ser prou madura, però davant de la inconsciencia de la gent (en general que ningu s'enfadi) o de la falta de coneixements, diqueu-li com volgueu, no ha d'actuar un poder de més amunt, ja sigui governamental, o interbancari o el que sigui, per frenar la disbauxa?.

Ningú vol que el regulin, pero quant les coses van malament tots a buscar el diner de les arques públiques, QUE PAGUEM ENTRE TOTS!!, aviam si vas a buscar els diners públics, has d'acceptar que d'ara en endavant, les normes canviin, que per això t'han salvat d'enfonsar-te.

I per una altra banda, que ens confonen, ens diuen, no gasteu, estalvieu, que la cosa no va be, i després ens diuen, gasteu feu despesa, que si no les empreses no tiren endavant, aviam, com sere més bon ciutadà? que es posin d'acord, que ja tenim prou amb les nostres coses de cada dia com per a sobre haver d'embolicar-nos.

I D'ADMINISTRAR QUE??

Jo soc el primer que dic, que el finançament de Catalunya es molt deficitari, que ens prenen el pel, que ja portem molt de temps sent massa solidaris etc.

Pero mentres no arriba un sistema de finançament just, que no se si arribara la veritat, per que no comença la nostra estimada generalitat, amb administrar millor els diners, i per exemple no fer tants estudis per saber si els ciutadans de Catalunya estem decebuts, o revisar la politica de subvencions, l'i+d, el sou dels alts funcionaris, el dels diputats, i mil coses mes que es poden mirar, i tambe als ajuntaments i no fer un malbaratament com es fa molts cops.

Ja se que hem de tenir les oficines de representació a l'exterior, pero cal gastar-se tants diners?, no hi han els casals catalans, que es podrien fer servir com a vehicle per promocionar Catalunya a l'exterior i tal vegada portar empreses?, cal gastar-se tants diners.

Si!! tenim un finançament deficitari pero ademés no serà que ademés en part ens administrem malament?, per que no comencen per revisar els sous de consellers i president? o alcaldes, o directors generals?, i si fa falta tanta gent a l'administració.

ENS PRENEN EL PEL?

De vegades em pregunto si ens prenen el pel. Em refereixo als que manen, als nostres gobernants, és una pregunta retòrica evidentment, jo estic bastant decebut, ja que veig una ineficàcia patent en molts ambits, per no parlar de la sordesa que pateixen a l'hora d'escoltar els problemes dels ciutadans, encara que això no es nou.

Parlen de fer coses, que triguen un munt d'anys en fer-les, i quan les fan, com carreteres etc, ja son velles, parles de crisi i fins fa uns mesos deien que no que va, que es una.... com era? "DESACCELERACIO"", home jo crec que entre aixecar el peu de l'accelerador i entrar en un toll d'aigua que et frena bruscament hi ha diferència tu, i a sobre ens deien que no hi havia crisi, només ho han admes en el moment en que ja era evident, per variar, per això i molt més estic decebudissim, ja que abans fins i tot en els que no votaba veia alguna cosa de positiu, alguna cosa que deies, aixo aquests ho toquen be, pero ara buf! millor que no hi pensi, i mentrestant la gent de la gran massa passant-la magra per anar fent. Salutacions i pensem que algun dia millorarà no?, i que les aigues tornaran al seu curs.

Crisis

Quina sort que tenim feina, quina sort que podem anar fent. Ultimament només diem quina sort, gràcies a Deu que.... realment el panorama s'ha tornat molt fosc, i el pitjor es que no sabem quan ens en sortirem. Pujen les hipoteques, el preu de la compra, les feines cada dia més mal pagades, pero la gent es discuteix per tonteries, que ja passo d'anomenar, i els que podrien arreglar-ho no se si es que no en saben més o que esta més malament del que ja sembla a simple vista, pero alegria que tot s'arreglara, o almenys aixo vull creure. Realment sort que podem anar fent aixo es veritat, tal com esta el pati tenim sort.

La vida de vegades es bonica

De vegades la vida ens dona disgustos, males estones, ens fa enrabiar i tornar bojos, pero de vegades es meravellosa, hem de saber buscar el que, el punt exacte igual que un cuiner busca el punt de la carn, o que un pastisser ho fa amb un pastis.

No sempre es facil trobar aquestes coses bones, de vegades es fa dificil pero si busquem al final es troben. Ademés les estones que ara ens semblen dolentes, en el futur i mirades des de la distància, perden importancia de vegades, perden "ferro" diguem-ne.

Ultimament potser semblo en un nuvol pero, es que, la meva dona, el meu fill, i que poc a poc sembla que les peces de la vida van encaixant fa que ara per ara estigui molt content, potser dema em pasa alguna cosa que em faci entristir, pero es normal, ja vindra un altre dia d'alegria.

EXPERIENCIES MERAVELLOSES

Aquests ultims mesos m'han passat coses meravelloses, afegit a la de per si meravellosa cosa de estar amb la Núria, fa uns mesos vem tenir la noticia de que seriem pares. Jo en el moment que ho vaig saber em vaig emocionar moltissim, em vaig posar a plorar d'alegria, era com si de sobte, totes les preguntes que em feia sobre la vida s'haguessin respost de sobte, vaig plorar com un nen, i d'alegria per que seria pare, es inexplicable el goig que sents quan saps que tindras un fill.

Ademés gràcies al facebook he retrobat un vell amic que es diu Dani, vem estudiar junts, i l'he buscat pel facebook, i l'he trobat, he enviat una solicitud d'amistad i l'ha acceptat, i ara a reprendre el contacte, de vegades la vida pot arribar a ser meravellosa, imagineu el que sento quan dia a dia veig la panxa de la Núria amb el nostre fill a dintre, no h puc explicar, es magic.