JA SABEN EL QUE ES FAN? (pregunto només eh?)

L'economia cada cop va a pitjor, cada cop tanquen més empreses, a sobre els de l'automoció (l'empresa vull dir) demana ajudes per tirar endavant, i els bancs igual. No seria millor que s'adoptessin mides econòmiques per que la gent pogues fer despesa, i reactivar les vendes etc? fer que la gent pogues tornar a comprar i així reactivar i fer créixer el pib?, ja que si ajuden a fons perdut, l'unic que es fa és allargar l'agonia, ja que la gent segueix sense comprar ni cotxes ni res.

Els bancs diuen ajudeu-nos, aviam, parlo en general sempre, sense assenyalar a ningú en concret amb el dit, però si no em falla la memòria, fins fa poc concedien hipoteques, prestecs personals i demés, sense mirar-se gaire, sense demanar gaire cosa, ni avals ni res, concedint tota mena de prestecs al límit de la capacitat econòmica de la gent, concedint el 100 per cent del valor del pis sense avals, alguns bancs i caixes, no tots es clar.

No van preveure que si la cosa fallava, ells que hi entenen, la pinya seria monumental?, ja se que la gent ha de ser prou madura, però davant de la inconsciencia de la gent (en general que ningu s'enfadi) o de la falta de coneixements, diqueu-li com volgueu, no ha d'actuar un poder de més amunt, ja sigui governamental, o interbancari o el que sigui, per frenar la disbauxa?.

Ningú vol que el regulin, pero quant les coses van malament tots a buscar el diner de les arques públiques, QUE PAGUEM ENTRE TOTS!!, aviam si vas a buscar els diners públics, has d'acceptar que d'ara en endavant, les normes canviin, que per això t'han salvat d'enfonsar-te.

I per una altra banda, que ens confonen, ens diuen, no gasteu, estalvieu, que la cosa no va be, i després ens diuen, gasteu feu despesa, que si no les empreses no tiren endavant, aviam, com sere més bon ciutadà? que es posin d'acord, que ja tenim prou amb les nostres coses de cada dia com per a sobre haver d'embolicar-nos.

I D'ADMINISTRAR QUE??

Jo soc el primer que dic, que el finançament de Catalunya es molt deficitari, que ens prenen el pel, que ja portem molt de temps sent massa solidaris etc.

Pero mentres no arriba un sistema de finançament just, que no se si arribara la veritat, per que no comença la nostra estimada generalitat, amb administrar millor els diners, i per exemple no fer tants estudis per saber si els ciutadans de Catalunya estem decebuts, o revisar la politica de subvencions, l'i+d, el sou dels alts funcionaris, el dels diputats, i mil coses mes que es poden mirar, i tambe als ajuntaments i no fer un malbaratament com es fa molts cops.

Ja se que hem de tenir les oficines de representació a l'exterior, pero cal gastar-se tants diners?, no hi han els casals catalans, que es podrien fer servir com a vehicle per promocionar Catalunya a l'exterior i tal vegada portar empreses?, cal gastar-se tants diners.

Si!! tenim un finançament deficitari pero ademés no serà que ademés en part ens administrem malament?, per que no comencen per revisar els sous de consellers i president? o alcaldes, o directors generals?, i si fa falta tanta gent a l'administració.

ENS PRENEN EL PEL?

De vegades em pregunto si ens prenen el pel. Em refereixo als que manen, als nostres gobernants, és una pregunta retòrica evidentment, jo estic bastant decebut, ja que veig una ineficàcia patent en molts ambits, per no parlar de la sordesa que pateixen a l'hora d'escoltar els problemes dels ciutadans, encara que això no es nou.

Parlen de fer coses, que triguen un munt d'anys en fer-les, i quan les fan, com carreteres etc, ja son velles, parles de crisi i fins fa uns mesos deien que no que va, que es una.... com era? "DESACCELERACIO"", home jo crec que entre aixecar el peu de l'accelerador i entrar en un toll d'aigua que et frena bruscament hi ha diferència tu, i a sobre ens deien que no hi havia crisi, només ho han admes en el moment en que ja era evident, per variar, per això i molt més estic decebudissim, ja que abans fins i tot en els que no votaba veia alguna cosa de positiu, alguna cosa que deies, aixo aquests ho toquen be, pero ara buf! millor que no hi pensi, i mentrestant la gent de la gran massa passant-la magra per anar fent. Salutacions i pensem que algun dia millorarà no?, i que les aigues tornaran al seu curs.

Crisis

Quina sort que tenim feina, quina sort que podem anar fent. Ultimament només diem quina sort, gràcies a Deu que.... realment el panorama s'ha tornat molt fosc, i el pitjor es que no sabem quan ens en sortirem. Pujen les hipoteques, el preu de la compra, les feines cada dia més mal pagades, pero la gent es discuteix per tonteries, que ja passo d'anomenar, i els que podrien arreglar-ho no se si es que no en saben més o que esta més malament del que ja sembla a simple vista, pero alegria que tot s'arreglara, o almenys aixo vull creure. Realment sort que podem anar fent aixo es veritat, tal com esta el pati tenim sort.

La vida de vegades es bonica

De vegades la vida ens dona disgustos, males estones, ens fa enrabiar i tornar bojos, pero de vegades es meravellosa, hem de saber buscar el que, el punt exacte igual que un cuiner busca el punt de la carn, o que un pastisser ho fa amb un pastis.

No sempre es facil trobar aquestes coses bones, de vegades es fa dificil pero si busquem al final es troben. Ademés les estones que ara ens semblen dolentes, en el futur i mirades des de la distància, perden importancia de vegades, perden "ferro" diguem-ne.

Ultimament potser semblo en un nuvol pero, es que, la meva dona, el meu fill, i que poc a poc sembla que les peces de la vida van encaixant fa que ara per ara estigui molt content, potser dema em pasa alguna cosa que em faci entristir, pero es normal, ja vindra un altre dia d'alegria.

EXPERIENCIES MERAVELLOSES

Aquests ultims mesos m'han passat coses meravelloses, afegit a la de per si meravellosa cosa de estar amb la Núria, fa uns mesos vem tenir la noticia de que seriem pares. Jo en el moment que ho vaig saber em vaig emocionar moltissim, em vaig posar a plorar d'alegria, era com si de sobte, totes les preguntes que em feia sobre la vida s'haguessin respost de sobte, vaig plorar com un nen, i d'alegria per que seria pare, es inexplicable el goig que sents quan saps que tindras un fill.

Ademés gràcies al facebook he retrobat un vell amic que es diu Dani, vem estudiar junts, i l'he buscat pel facebook, i l'he trobat, he enviat una solicitud d'amistad i l'ha acceptat, i ara a reprendre el contacte, de vegades la vida pot arribar a ser meravellosa, imagineu el que sento quan dia a dia veig la panxa de la Núria amb el nostre fill a dintre, no h puc explicar, es magic.

UNA VERITAT COM UN TEMPLE

QUAN S'HAGI CONTAMINAT L'ULTIM RIU, QUAN S'HAGI TALLAT L'ULTIM ARBRE, QUAN S'HAGI MATAT L'ULTIM ANIMAL, US ADONAREU QUE ELS DINERS NO ES PODEN MENJAR.

És una dita que vaig sentir fa molts anys, dirigida a tots aquells que poden fer una passa decisiva per canviar el rumb de les coses. Ja se que entre tots ho podem fer, però no n'hi ha prou, aquells que ostenten el poder han de fer una aportació decisiva. Serà idealista, però ademés de demanar sacrificis als de baix de tot, a nosaltres, també ells han de posar el seu gra de sorra, que més que un gra en el seu cas seria una montanyeta, i si el posen, que en posin més. Només és una crítica constructiva, amb ànim d'estimular positivament.

SEMPRE ÉS DIFICIL

Ahir vaig tenir, una conversa sobre economia global, vaig parlar sobre perquè els grans experts en economia, no van destinar esforços a reconduir l'activitat econòmica d'Espanya, cap altres sectors que no fossin construcció ni hosteleria, i resulta que la resposta és que és molt difícil, que s'han de destinar uns recursos que la generalitat no te, en investigació, i que el govern central també els hauria de destinar, que és un procés molt llarg, que costa molt, que les multinacionals tenen la paella pel mànec, ostres tu, sempre que es tracta de millorar la vida dels de sota sempre és difícil, penso jo. Ja pots esgrimir els arguments que vulguis que sempre hi ha parets que t'impedeixem passar, ja n'hi ha prou tu, aviam si la gent és desperta d'una vegada, i veu la realitat, i per començar estaria be ser un pel reivindicatiu a les feines, ja se que cadascu te els seus problemes, però a mi no m'ha anat malament, quant m'ha rebotat, no tinc el que voldria però tinc més del que tenia això si, bastant més. Després votar a partits extraparlamentaris, i que es trobessin els grans, que perden vots i que han de pactar amb gent que ni és pensaven. Ja se que sona molt idealista, però o reaccionem d'una fotuda vegada ni que sigui a poc a poc o l'aborregament general d'aquesta societat de consum i de distracció de masses ja sera massa gran. Si estic indignat, perquè veig que la gent la fuetegen i encara riu perque, pensa que encara l'han fuetejat fluixet, perquè veig que la gent li prenen el pel i a sobre s'ho creu. Jo no soc el més llest del mon ni pretenc salvar el mon però tu! entre salvar el mon i passar de tot hi ha un terme mig no? Salutacions.

PER QUE AJORNEM LA FELICITAT

Trobo que sempre ajornem la felicicta. Si, això mateix, sempre diem, quan acabi la carrera, quan trobi una feina millor, quan tingui fills, quan siguin grans, quan el que sigui. Sempre posposem la felicitat, i no ens adonem que la vida passa, mentre fem plans, per que la vida és allò que passa quan fem plans, i quan ens adonem, ja és massa tard, per què tant fer plans, hem perdut el temps planificant per després no fer res. Hem de fruir del moment, de trobar-li el positiu, de veure el bosc i no només els arbres, si no un dia ens despertarem amb 50 anys i veurem que no hem fet res de res. Salutacions.

CRIDA A LA CALMA

Si si, crida a la calma. Avui parlava amb un company de feina, sobre l'estress en que viu la nostra societat, i el qual per molt que nosaltres intentem anar tranquilets, no podem ni hem de defugir. Deia que si vas a un poble, tot és més tranquil, més calmat, i te raó, poso l'exemple de Sarral o Estavar, allà tret de coses que no ens puguin agradar, si treballes al poble, quasi pots anar a peu a tots llocs, i si vas amb cotxe aparques on vols, i al poble més o menys igual, no trobes tant soroll ni molt menys, i el temps passa més lent, en canvi a una ciutat mitjanament gran; i no cal que sigui de gran com Barcelona ni molt menys, vas pel carrer, i la gent va histèrica, cap a qui cap allà, falta temps per tot, sempre hem d'apurar, no hi ha temps per res, i a sobre veus un trosset de reportatge de 30 minuts en que es parla sobre l'exces de consumisme i dius, AQUI HI HA ALGUNA COSA QUE PATINA, consumim massa, donem massa valor als diners, és cert que es viu amb menys estretors amb un sou de 2000 euros que un de 1000, però que el llegir no ens faci perdre l'escriure, no cal vendre l'anima al diable, per diners ni ens passarà res si no arribem a ser el director general d'una gran empresa, donem més valor al que importa, LES PERSONES. Així us convido a tots a intentar recuperar l'esperit de tranquilitat d'abans, quan tot anava un pel més lent, oi que diuen que no val la pena anar com un formula 1 per la carretera per que l'únic que guanyes un quart d'hora, i corres el risc de matar-te, doncs a la vida igual si correm massa guanyarem poc i que l'estress no ens provoqui un infart. Salutacions i Passa-ho.

L'amistat

La veritat, és que fa temps que per mi l'amistat no existeix ja, crec que he rebut massa decepcions a la vida per part de les persones, ja se que em direu que a tots ens passa el mateix, que hi ha gent que val la pena, però jo l'unica amiga que tinc a part de la meva dona és el meu amic Lluis, jo no otorgaré mai més aquesta paraula a ningú, o ho intentaré almenys, ja que quan la otorgo tot va malament. Potser és que espero massa de les persones, no ho se, el que se és que quan algú em decepciona és per sempre, i que la confiança és com la virginitat, un cop perduda no es recupera, jo ofereixo la meva ajuda a qui calgui i estaré al seu costat, però llevat d'aquestes dues excepcions res de res. Quan veus que tu ets el que truques sempre, que ets el que envia sms, sempre el primer, i que no et diuen coses que qualsevol "amic" et confessaria, arriba un moment en que et canses, i que de canvis significatius en la seva vida no t'enteres més que per terceres persones, l'unic que puc dir és DECEPCIÓ TOTAL. Ho sento però és així. Només espero que la vida els posi al lloc que els correspon, que estic segur i tinc tota la fe que serà així. Per sort la persona més important de la meva vida LA Núria no em falla NI EM FALLARÀ ESTIC SEGUR. Salutacions.

PER FI TORNO! (de moment)

Ara ja fa feia temps que no escrivia al blog. Diguem-ne que estava sense esma per escriu-re, o que no en tenia ganes. L'ultim escrit va ser per la mort de la Iaia. D'ençà cap a qui, hi ha hagut molts successos, com per exemple que a la feina la demanda laboral que vem posar un grup de 13 treballadors a traves del sindicat, ha donat fruits, i hem aconseguit la categoria professional que reclamavem, amb el corresponent augment de sou, que sempre va be, va ser una gran alegria, un gran triomf històric, aconseguit per el grup dels 13 i comisions obreres es clar, el meu sindicat, del qual formo part, i del qual soc membre de les llistes electorals a les eleccions sindicals que es van celebrar ara fa 2 anys i poc. També una amiga nostre es separa ( tot i que els que em coneixeu un pel sabeu que la paraula amic no la otorgo a ningú menys la meva dona, que és la meva amiga també, i una excepció de fa molts anys, ja que per mi la amistat ja no existeix, donat que quan otorgo aquesta paraula a algú tot va malament), la qual te tot el meu suport, Els seus fills per mi son com uns nebots, i me'ls estimo moltíssim. I be com a tema d'actualitat de moment no tinc res a comentar, en aquest moment, en el proper escrit ja tindré un article elaborat per tots vosaltres. Una abraçada per tots.