dijous, 29 de novembre del 2007

DONDE ESTAN LAS CHICAS DE LAS CANCIONES?

¿Dónde están las chicas de las canciones?¿Dónde están las intensas emociones?¿Qué fue de la golfa del Honky-Tonk woman?¿Quién tiene el móvil de Madonna?Nos conocimos en una fiesta absurdayo estaba muy cargado, ella estaba solaNo estuve brillante, no fue sugestiva¡¡Dios bendiga la bebida!!Yo tengo una casa, tú tienes para el taxiYo tengo Martini, tú tienes profilaxisSin mucho negocio nos fuimos a acostary no fue la noche del jaguarUhh, ahh... lalala...¿Dónde están las chicas de las canciones?¿Dónde están las intensas emociones?¿Dónde están las chicas de las canciones?¿Dónde están las intensas emociones?Mi adolescencia estudiando como un bestiaTras la carrera, dicen, viene la fiesta,Hoy curro de ocho a ocho en Andersen Consulting:He resultado un tonto útilQuise vivir un viernes noche salvajeme pasé de listo y me echaron de la discoQuiero saltarme el protocolopero no encuentro ni dónde ni cómoUhh, ahh... lalala...¿Dónde están las chicas de las canciones?¿Dónde están las intensas emociones?¿Quién apuró la copa de los peligros?¿Dónde te echan el polvo del siglo?Uso lo mas macho en after-shavey en el ascensor, me siguen dando la espaldaUso calzoncillos de Calvin Kleiny tampoco me la noto más largaHe fumado buen tabaco americanoHe guiado un deportivo muy caroDetrás del icono de la masculinidadme he gastado una pasta brutal. Circodelia (las chicas de las canciones)

Segurament tots o uns quants almenys, hem sentit, aquesta canço de circodelia. A mi em va agradar des del primer moment, per què parla d'unes icones de la societat, d'uns suposats premis que et venen com per exemple: quan diu que es lliga a una noia etc, que la nit és un desastre, quan diu lo de "despues de la carrera viene la fiesta", sempre se'ns diu, que estudiem (i és una cosa necessària crec jo), que quan acabem trobarem una feina de conya, ens ho passarem pipa, tindrem la noia (en aquest cas, o noi també) de les cançons, aquella noia o noi que surt en moltes cançons, i que suposadament ens fa perdre el cap, ens enamora ens fa sentir sensacions de toma pan y moja. La juerga en discoteques etc, que serà una passada, la feina de conya que he dit abans, en que ens farem d'or, lligarem i a més de cobrar un paston ens ho passarem pipa tu.

ja se que som grandets, que no hem de creure tot el que diuen; però la societa sembla que imposa des de fa temps uns rols, unes coses, que si fas això tindràs aquest premi, i aquest grup l'unic que diu és que a on és tot això que ell ha fet tot el que la societat diu i de tot lo promés res de res, és clar per suposat, que per aconseguir tot el que hem dit, també ens ho hem de currar, i tenir una mica de sort també. Que opineu? Una salutació.

QUAN PONEN PONEN TOTES!

Aquests últims dies, no estem passant una bona ratxa. La Montse, s'ha trencat tíbia, peroné i tormell. La van operar ahir, i l'operació va anar be, llarga però be; ara toca una recuperació que començarà per estar 3 mesos sense tocar el peu a terra, però entre tots l'ajudarem n'estic segur. Va ser una ensopegada tonta que ha costat bastant, però tot se supera.

La iaia no està gaire be, la veritat gens be, esta fomuda, deixe-m'ho aquí, i avui quan el metge ens explicava la situació, ens hem quedat la Núria i jo molt aixafats, a mi se m'han humitejat els ulls en veure com està i el que ens ha dit el metge. Els que em coneixeu ja sabeu que em costa que els sentiments m'aflorin d'aquesta manera, és com soc i no se li ha de donar més voltes, unes persones tenen més facilitat que unes altres per això. Ja se que és una persona gran, que quan s'arriba a certes edats ja se sap el que passa, però ens entristeix molt a tots. No son un bons dies, només espero que després d'aquesta boira després vingui el sol.

La Pepeta no és la meva avia, ja ho se però jo me l'estimo com si fos la meva. Una salutació a tots i totes.

diumenge, 25 de novembre del 2007

QUI SE'N RECORDA?

Qui se'n recorda ja dels o-zone els de Dragostea din tei, és una passada la de grups que surten, fan un ascens espectacular, i després es fan fonedissos, i al cap de cinc o menys anys ens diem els uns als altres, que se'n va fer? aqui va la traducció de Dragostea din tei.

Dragostea din teiMa-ia-hii Ma-ia-huu Ma-ia-hoo Ma-ia-haa ¿Hola!, ¿Buenas!, Soy yo, un haiduc* Y por favor, amor mio, recibe la felicidad. ¿Hola!, ¿Hola!, soy yo Picasso, Te he enviado un beep, y soy valeroso Pero sabe que no te pido nada. Quieres irte más no me, no me llevas No me, no me llevas, no me, no me llevas Tu cara, y el amor del tilo, Me recuerdan tus ojos. Te llamo, para decirte, lo que siento ahora, ¿Hola!, amor mio, soy la felicidad. ¿Hola!, ¿Hola!, soy siempre yo, Picasso, Te he enviado un beep, y soy valeroso Pero sabe que no te pido nada. Quieres irte más no me, no me llevas No me, no me llevas, no me, no me llevas Tu cara, y el amor del tilo, Me recuerdan tus ojos. Ma-ia-hii Ma-ia-huu Ma-ia-hoo Ma-ia-haa Quieres irte más no me, no me llevas No me, no me llevas, no me, no me llevas Tu cara, y el amor del tilo, Me recuerdan tus ojos.
Una Aventura Mas de Notoris Inc.

Una altra traducció

Grace Kelly¿Te atraigo? ¿Te es repulsiva mi indispuesta sonrisa? ¿Soy tan sucio? ¿Soy tan coqueto? ¿Te gusta lo que me gusta? Puedo ser sano Puedo ser asqueroso creo que soy un poco tímido ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te agrado sin dejarme tratar? Trate de parecerme a Grace Nelly Pero su mirada era muy triste Entonces intenté al pequeño Freddy Tengo trastornos de identidad Puedo ser café Puedo ser azul Puedo ser azul violeta Puedo ser hiriente Puedo ser purpura Puedo ser lo que tu quieras Soy verde Soy malo Soy mucho más ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te largas por esa puerta? Como puedo ayudarte Como puedo ayudarte Como puedo ayudarte a pensar Hola mi vida Hola mi vida Pongo mi vida al límite Por que no te agrado Por que no te agrado Por que no te agradas ¿Debería doblegarme? ¿Debería envejecer para que me pongas en un pedestal? Trate de parecerme a Grace Nelly Pero su mirada era muy triste Entonces intenté al pequeño Freddy Tengo trastornos de identidad Puedo ser café Puedo ser azul Puedo ser azul violeta Puedo ser hiriente Puedo ser purpura Puedo ser lo que tu quieras Soy verde Soy malo Soy mucho más ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te largas por esa puerta? Di lo que te satisfaga Pero solo di lo que los demas quieran que digas Puedo ser café Puedo ser azul Puedo ser azul violeta Puedo ser hiriente Puedo ser purpura Puedo ser lo que tu quieras Soy verde Soy malo Soy mucho más ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te largas por esa puerta?
Mica (Grace kelly)

WHAT IS LOVE?

Us recordeu de la cançó de Hadaway, what is love? Baby don't hurt me no more? una cançó que almenys a mi em porta records d'una epoca, suposo que a vosaltres també, aqui va la seva traducció, va per vosaltres.

what is love?¿Que es amor? OH bebe, no me lastimes OH bebe, no me lastimes más Oh, bebe, no me lastimes OH bebe, no me lastimes más ¿Qué es amor? OH nose porque tu no estas allá Te di mi amor, pero no te importa Entonces que esta bien y que esta mal Dame una señal ¿Que es el amor? OH bebe, no me lastimes OH bebe, no me lastimes más OH, bebe, no me lastimes OH bebe, no me lastimes más ¿Qué e Amor? OH nose que puedo hacer Que mas puedo decir, eso depende de ti Se que somos uno, solo tu y yo No puedo seguir Que es el amor? OH bebe, no me lastimes OH bebe, no me lastimes más OH, bebe, no me lastimes OH bebe, no me lastimes más ¿Qué e Amor?

DEDICAT A LA IAIA PEPETA

El divendres, van ingressar a la Pepeta d'urgències a Sant Pau. Li va sortir una llaga al peu, i es pressagiava un mal pressentiment, ara torna a estar a la residencia. Sense extendre'm gaire diré que a mi em va deixar molt colpit, però nosaltres estarem al seu costat, sempre, jo només vull dedicar això a la Pepeta. I també dir que quan em va trucar la Núria trista plorant, a mi també sem va trencar alguna cosa a dins: El cor. Ha estat una setmana i en particular un cap de setmana molt difícil per tothom, salutacions.

divendres, 23 de novembre del 2007

EN MEMÒRIA DE FERNANDO FERNÁN GÓMEZ

Ahir sen's va anar també, una gran personalitat, un gran actor, i un home sobretot de caracter, era un crack de la pantalla, parlo de Fernando Fernán Gómez, un actor excepcional, i que ha interpretat des de clàssics fins a pel.licules d'humor. També el recordarem per aquell incident de "a la mierda" o "no lo se", però ell malgrat aquest incidents, serà recordat per ser un gran actor amb una personalitat grandíssima com a persona. Ens van abandonant grans personalitats, espero que en surtin de noves, segur que si, però no hem de forçar a que surtin, ja surten elles soles, de vegades se les ha d'ajudar pero surten. Es para ti Fernando.

EN MEMÒRIA DE PACO CANDEL

Avui ens ha deixat un gran escriptor, catalanista, cronista del nostre temps, no hi han prous qualificatius per tant gran persona, parlo de Paco Candel, a qui vaig tenir l'ocasió de veure a la residencia on està la iaia de la Núria, ja en un estat molt deteriorat i de malaltia, s'ha anat un gran home, un gran periodista, i millor persona. Descansi en Pau, aquest escrit és per tu Paco.

dimecres, 21 de novembre del 2007

TINC FE

Qui em coneix de fa temps, sap que durant un temps, la fe en Deu i jo no vem seguir el mateix camí, senzillament no se si és que no hi creia, si tenia una crisi de fe o que. Però un dia, ja sabeu que a Carcassona, vaig demanar que si us plau que el gruista que ens havia d'assistir a la Núria i a mi, (ja sabeu que va passar no ho repetirem), parlés espanyol o català, que aquell dia jo estava saturat, no podia més, estavem tots 2 esgotats, i va venir un noi, En Martínez, al qual li estarem eternament agraits, i ens va ajudar amb el gruista; Un cop al taller un mecànic parlava una mica d'espanyol, Conclusió Deu em va ajudar, és un senyal.

Segon senyal: Ahir vaig anar i tornar en un matí a Sallagosa (Allà a Estavar) a pagar un impost que el meu sogre, l'Anton no podia anar a pagar fruit de la situació en que estan inmersos per la lesió de la Montse. Quan tornava abans d'entrar al tunel del Cadí, un noi amb una Picasso com la de la Núria i meva, em va fer senyals per que em parés, tenia problemes per canviar una roda, el vaig ajudar com vaig poder, no vaig poder gaire però tot i així m'ho va agrair, em vaig estar amb ell sobre 15 minuts. 15 Minuts que em van salvar d'un accident, per que més avall del túnel, havia hagut un accident fomut en un troç estret de la via (1 Carril per sentitamb voral i mitjana inclosa), acababa de passar endevino, em vaig oferir per ajudar, no va caler em deien, encara retiraven de la via restes del cotxe accidentat.

Si jo no m'hagues entretingut amb aquell noi aquells minuts a ajudar-lo probablement m'hauria vist implicat a l'accident, Deu sabia que em pararia amb aquell noi, jo no tenia cor per passar de llarg com si res, i em va salvar, se que alguns no em creureu, que direu que és casualitat, ho respecto, com segur que em respecteu a mi, però i no vull semblar un il.luminat ni un capellà, però això va se un acte de Deu que em va ajudar, I li dono les gràcies i que crec en ell i en el seu fill Jesús. Com he dit crec en Deu i en Jesus, jo vaig a part dels capellans bisbes, cardenals i papes, no anem pel mateix camí, jo simplement tinc fe. Gràcies i Salutacions.

dilluns, 19 de novembre del 2007

JA TINC EL CARNET DE CARRETILLER

Per fi tinc el carnet de carretiller, me'l vaig treure dissabte. Em vaig haver de llevar en el meu dia de festa a les 6.45 del matí, però espero que hagi valgut la pena. Tinc ganes de fer-lo servir en una altra empresa, però per això falta que surti una feina que ens convenci a la Núria i a mi, sobretot no és per res a mi, que soc el que la ha de fer cada dia. A aquestes alçades no ens podem arriscar a nar a qualsevol lloc, ja tenim responsabilitats de fa temps. Una abraçada.

RECUPERAT MONTSE

Divendres, fruit d'una caiguda, aparentment sense importància, tonta si voleu, La meva sogre és va trencar tíbia, pérone i tormell. Ha sigut un cap de setmana dur per tothom, sobretot per ella, no és gens agradable, estar-se en un box d'urgències com el que ella va estar. Tampoc és agradable de per si, estar a un hospital. Et desitjem tots plegats que et recuperis aviat i que tornis a estar a casa l'abans possible. UNA FORTA ABRAÇADA DEL TEU GENDRE JORDI (I DE LA NÚRIA ES CLAR). És per tu Montse.

dijous, 15 de novembre del 2007

CARAM AMB ELS ENCOSTIPATS

Em vaig encostipar, semblava que em curava, però quan ho semblava, ZAS CATAPLAS, una petita recaiguda. Caram tu, m'abrigo, dormo ben tapat, home ja se sap que fallem, i potser que en algun moment hagi nat massa destapat, pero tu, tampoc crec que hagi nat tant destapat, enfi, paciencia tu, que és la mare de la ciencia, Una salutació a tot@s.

IN THE ARMY NOW (TRADUIDA)

Una vacación en la tierra extranjeraEl Tío Sam hace lo mejor que puedeEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahoraAhora recuerdas lo que dijo el hombre que reclutaNada que hacer todo el día pero te quedas en la camaEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahoraSerás el héroe del vecindarioNadie sabe que saliste para buenoEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahoraCaras sonrientes mientras esperas aterrizarPero una vez que llegas allá nadie da una condenaEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahora
Granadas de mano volando sobre tu cabeza
Misiles volando sobre tu cabezaSi quieres sobrevivir sal de la camaEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahoraLos tiros circundan en la noche inactivaEl sargento llama: "Párense y luchen!"Estás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahoraTienes tus órdenes de disparar a lo que avistesTus dedos en el gatillo pero no parece correctoEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahoraEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahora
La noche está cayendo y tu no puedes verEsto es ilusión o realidad?Estás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército, en el ejército ahoraEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahora
Oh, oh, estás en el ejército ahora

UNA CANÇO HISTÒRICA

A vacation in the foreign landuncle sam does the best he canyou're in the army nowoh, oh you're in the army - nowNow you remember what the draft man saidnothing to do all day but stay in bedyou're in the army nowoh, oh you're in the army - nowYou'll be a hero of the neighbourhoodnobody knows that you left for goodyou're in the army nowoh, oh you're in the army - nowSmiling faces on the way to 'nambut once you get there no one gives a damnyou're in the army nowoh, oh you're in the army - nowhand grenades flying over your headThe sun's flying over your headif you wanna survive you're out of betyou're in the army nowoh, oh you're in the army - nowShots ring out in the dead of nightthe sergeant calls : "stand up and fight!"you're in the army nowoh, oh you're in the army - nowYou've got your orders to shoot on sightyour finger's on the trigger but it don't seem rightyou're in the army nowoh, oh you're in the army - nownight is falling and you just can't seeis this illusion or realityyou're in the army nowoh, oh you ( STATUS QUO - IN THE ARMY NOW)

Només imagineu que som tots en un concert i sona aquesta cançó, imagineu que ens agafem de les mans i anem d'una banda a l'altre extasiats per la música.

NO ESTEM MASSA OBSSESSIONATS?

Dilluns vas de ressaca no t´has recuperat. Dimarts mires què et queda i és una eternitat. Dimecres no recordes l´últim cop que has ballat. Dijous mai no s´acaba i no pots esperar. Que sigui ja divendres que es faci ja les cinc que surtis de la feina que arribin els amics i el cap de setmana, sortir de festa i poder explotar, cap de setmana quan te n´adones, ja s´ha passat. I és que et mores de ganes de fotre´t ben torrat de veure aquella nena que et té tot eixonat. D´arraconar els problemes i tots els maldecaps tancar-los dins de casa i llançar ben lluny la clau. Que sigui ja divendres que es faci ja les cinc que surtis de la feina que arribin els amics i el cap de setmana, sortir de casa i poder explotar, cap de setmana quan te n´adones, ja s´ha passat. (Els pets - cap de setmana)

Perquè anem tan obsessionats per arribar al dia de festa, cap se setmana, vacances, etc. Perquè no intentem disfrutar més del dia a dia, no sigui cas que al cap de l'any ens adonem que només hem viscut, 148 dies, que més o menys son els corresponents als caps de setmana, més vacances més festes, enlloc dels 365 de rigor (366 si és de traspàs). Una nova consigna, VISQUEM AMB ALEGRIA TOTS ELS DIES.

dimecres, 14 de novembre del 2007

Quina vida no?

Que lluny queden els temps de "Saint Germain"quan els tenies tots darrere teu com mosques a la mel mostran-te indiferent dient que no volies estar lligadaTastaves el millor de cada platsaben-te la més maca i popolar a festes d´amagaton no era convidatsempre tornant de bona matinadaAra t´aixeques a les set per fer-li un cafè amb llet,domesticada, que lent et passa el temps domesticada, corrent darrere seu Va ser qüestió de probabilitats que trobessis per fi el teu igual va trigar a fer-te un nen el que a fer un cigarretal mes i mig ja et teníem casadaAra t´aixeques a les set per fer-li un cafè amb llet,domesticada, que lent et passa el temps domesticada, corrent darrere seu Vas tan de cul que no pots ni pensar Tot el que un dia vas tenir i mai més tornaràAra t´aixeques a les set per fer-li un cafè amb llet,domesticada, que lent et passa el temps domesticada, corrent darrere seu domesticada, que lent et passa el temps domesticada, corrent darrere seu . (els pets)

Aquesta canço demostra que com diuen en castellà quien mal anda mal acaba, i com diem en català tal faràs tal trobaràs, ha de ser un agobiament total viure sotmés psiquicament a una persona, estar dominat per ella o per ell, ser un dominat (calsasses) o una dominada per una persona que només ens vol per fer-li un servei, siguem nosaltres mateixos simplement.

Si que hi ha cercles viciosos si!!

Ernest viu amb la Sònia, però en privat té un amor descontrolat amb la companya de feina que s´ha separat d´en Manel, que s´entén amb la Pilar, la que un dia es va trobar el seu home al llit cardant amb un tal Joan.Am Més o menys tothom s´equivoca i s´enreda amb qui no toca. és tan cert que ningú es conforma amb el que té, fins que un dia es troba abandonat per qui sempre va ser al seu costat. Sara sap que la història amb el Joan no va enlloc perquè és casat amb la mare d´aquell noi que la mira tant, un tal Pep que festeja amb la Remei que és de Valls i un dia al mes rep la Sónia que així es venja del seu Ernest.Més o menys tothom s´equivoca...I és tan cert...
(Els pets - Cercles viciosos)


Es cert. Per que les relacions humanes son tant complicades, perque la gent no es conforma amb el que te, i per que intenta moltes vegades aparentar algu que no és, per que la gent es complica la vida, la veritat és que la gent som l'hostia. Aquest "article" va dedicat a tots aquells que teniu mal als sentiments, per dir-vos que tot passa i després de la tempesta ve la calma.

dimarts, 13 de novembre del 2007

PANTALONS CURTS

Ungles brutes i un munt de repèls, enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells, després a la bassa tots nuets, vigilant la roba i que no arribi el pagèS, i a l'hora de berenar, pa amb vi i sucre o un tros de codonyat, i després tornar al carrer amb el morro empastifat Intro, Cap al tard haviem de parar, de jugar al futbol i veure els carros passa, amb el gos al darrera lligat, petaner i sempre a l'aguait de no ser apadregat, i després d'haver sopat, pa torrat amb un bon tros de tall, a la fresca vigilats jugàvem a amagar , ANYS ENRERA , PENSO QUÈ QUEDA , D'AQUELL QUE UN DIA VA ANAR AMB AMB PANTALONS CURTS I ELS GENOLLS PELATS, dimuenge a missa puntual , tocava diana l'àvia sempre cantant, Cem mudava de des del llit estan, després d'un bon cossi de llet sempre cremant, El campanar deia clar, segons ella 'Veniu mudats', i després m'arriava, això si, ben encoloniat OH ANYS ENRERA PENSO QUÈ QUEDA..., Potser és cert que només recordem D'allò que ens agrada, Em però què seria d'aquestes nits, sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall. Oh anys enrera penso què queda... (Els Pets)

Qui més qui menys, tenim un passat, una infància, plena de records, de vivències inesborrables, bones i no tan bones. De vegades penso que si és possible que hagin passat tants anys, de de que era petit, i anava escola, des de que vaig comerçar Fp, o vaig anar a la mili, o a la primera feina, o quan vaig començar a sortir amb la Núria, és possible que ja hagin passat tants anys, de vegades sembla impossible, però com vaig dir un dia, si envellim com el vi, millor que si ho fem com el vinagre no? Salutacions i reflexioneu.

DEDICAT A LA NÚRIA

Avui la Núria està malalta, li va sentar malament alguna cosa, o simplement és que hi ha una passa de grip intestinal, avui m'ha trucat quan feia encara no una hora que treballaba, eren les 7 menys 5 més o menys del matí, i m'ha dit que no estava be, i le tornat a trucar, ara esta millor, i espero que demà ja pugui nar a treballar, que crec que si. Millora't amor meu.

dissabte, 10 de novembre del 2007

PER QUE ENS POSEM MALENCONIOSOS DE VEGADES?

Porqué la puesta de solme trae recuerdos intensos de otro tiempotal vez mejor.De ti me he vuelto a acordardebí haber mantenido algún contacto,soy un mamón.Los veranos, los amigos se han perdido hace siglos, al volverlos a recordarhe sentido ganas de llorar.Sigo buscando, quiero saberdónde están los buenos tiemposquiero volver, quiero volver.Porque la puesta de solaún me llena de espinas y violetasel corazón.Mis razones, tus anhelos, no encontraronpunto mediomedias tintas nunca valdránsobre todo si se trata de amar.Sigo buscando, quiero saberdónde están los buenos tiemposquiero volvercontestasigo buscando, quiero saberdónde están los buenos tiemposquiero volver.El primer amorvive de recuerdosen un viejo arcónolvidado en el trastero.Los veranos, los amigos se han perdidohace siglosal volverlos a recordar, he sentidoganas de llorar.Sigo buscando, quiero saberdónde están los buenos tiemposquiero volvercontestasigo buscando, quiero saberdónde están los buenos tiemposquiero volverquiero volverdime dónde debo buscar.

La unión (Buenos tiempos)

per que sempre pensem que qualsevol temps passat, va ser millor quan no ens trobem be? perque creiem que ens equivoquem continuament i que aquella altra decisió hauria estat millor?, només és a tall de reflexió, per intentar estar sempre be, o intentar-ho.

ODA A L'AMOR

Me haces sentir que quiera ser mejor.Me haces reír cuando me despiertoy ya llegó el momento de aprenderde nuevo a confiar.Me has de enseñar, me has de enseñarme has de enseñar, me has de enseñar.Vuelve el amor a correr ya por mis venasvuelve el amor a romper las cadenasy ya llena de calor a un pobre corazón.Me has de enseñar, me has de enseñar,me has de enseñar, me has de enseñar.Triste es vivir con un caparazónpara evitar que nadie mas se hieray vas quitando tiempo al tiempopara apreciar todo lo demásy a los demás, y a los demásy a los demás, y a los demás.Vuelve el amor a correr ya por mis venasvuelve el amor a romper las cadenasy ya llena de calor a un pobre corazón.Hoy más que nunca te necesitotanto como un niño.Hoy dejaré el alma abiertaque entre brisa fresca.Y ya vuelve el amora un pobre corazónMe has de enseñar, me has de enseñar,me has de enseñar, me has de enseñar.


La unión. (un dels millors grups del pop espanyol)

dijous, 8 de novembre del 2007

Posem-nos en situació

L'escrit d'abaix és una poesia de Jose De Espronceda (1808-1842), titulada La Deseperación, hem de posar-nos en situació, i pensar que aquest home quan va escriure aquesta poesía, estava a la presó i dins la seva cel.la, en un moment de quasi bogeria per estar tancat la va escriure. Com pot arribar a desesperar-se una persona per haver d'escriure això, no crec que ho puguem imaginar, Salutacions.

LA DESESPERACIÓN (Jose De Espronceda)

Me gusta ver el cielocon negros nubarronesy oír los aquiloneshorrísonos bramar,me gusta ver la nochesin luna y sin estrellas,y sólo las centellas la tierra iluminar

Me agrada un cementeriode muertos bien relleno,manando sangre y cienoque impida el respirar,y allí un sepulturerode tétrica miradacon mano despiadadalos cráneos machacar.

Me alegra ver la bombacaer mansa del cielo,e inmóvil en el suelo,sin mecha al parecer,y luego embravecidaque estalla y que se agitay rayos mil vomitay muertos por doquier.


Que el trueno me despiertecon su ronco estampido,y al mundo adormecidole haga estremecer,que rayos cada instantecaigan sobre él sin cuento,que se hunda el firmamentome agrada mucho ver.

La llama de un incendioque corra devorandoy muertos apilandoquisiera yo encender;tostarse allí un anciano,volverse todo tea,y oír como chirrea¡qué gusto!, ¡qué placer!

Me gusta una campiñade nieve tapizada,de flores despojada,sin fruto, sin verdor,ni pájaros que canten,ni sol haya que alumbrey sólo se vislumbrela muerte en derredor.

Allá, en sombrío monte,solar desmantelado,me place en sumo gradola luna al reflejar,moverse las veletascon áspero chirridoigual al alaridoque anuncia el expirar.

Me gusta que al Avernolleven a los mortalesy allí todos los malesles hagan padecer;les abran las entrañas,les rasguen los tendones,rompan los corazonessin de ayes caso hacer

.Insólita avenidaque inunda fértil vega,de cumbre en cumbre llega,y arrasa por doquier;se lleva los ganadosy las vides sin pausa,y estragos miles causa,¡qué gusto!, ¡qué placer!

Las voces y las risas,el juego, las botellas,en torno de las bellasalegres apurar;y en sus lascivas bocas,con voluptuoso halago,un beso a cada tragoalegres estampar.

Romper después las copas,los platos, las barajas,y abiertas las navajas,buscando el corazón;oír luego los brindismezclados con quejidosque lanzan los heridosen llanto y confusión.

Me alegra oír al unopedir a voces vino,mientras que su vecinose cae en un rincón;y que otros ya borrachos,en trino desusado,cantan al dios vendadoimpúdica canción.

Me agradan las queridastendidas en los lechos,sin chales en los pechosy flojo el cinturón,mostrando sus encantos,sin orden el cabello,al aire el muslo bello...¡Qué gozo!, ¡qué ilusión!

dimarts, 6 de novembre del 2007

DEDICAT A ALGU MOLT ESPECIAL


Vine aqui, sé que estàs cansada, els ulls s'et fan petits, deixa'm abraçar-te tendrament i calla que és molt tard i arriba l'hora de dormir. Posa el cap a la meva falda i deix la meva mà espolsar els fantasmes, que t'amoïnen i t'espanten, tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí. Dorm tranquil·la i digue'm bona nit, deix que et porti en braços fins al llit, jeu ben a la vora, saps que no estàs sola mentre et dic a cau d'orella bona nit. Pel balcó la lluna t'esguarda i sé que et fa un petó, res no té importància fins demà a trenc d'alba, quan de sobte t'acaroni la claror. Dorm tranquil·la i digue'm bona nit, deix que et porti en braços fins al llit, jeu ben a la vora, saps que no estàs sola mentre et dic a cau d'orella bona nit, molt bona nit.

VEIEU "EL ORFANATO"

Ahir vem nar a veure la meva princesa i jo "EL ORFANATO", és una pel.licula de por i suspens, la veritat és que d'aquestes n'hi han un munt, ho se, però aquesta és molt bona, realment te un suspens que en moltes ocasions et provoca uns esglais monumentals, i el paper que fa la Belén Rueda és sensacional. Potser no li donaran un Oscar, ho se, segur que hi haurà pel.licules molt més bones i amb més mèrits, però no us la perdeu, val la pena.

www.youtube.com/watch?v=FnHj8LxkcU0

MOLTA ATENCIÓ: AVIS A NAVEGANTS

Avui mateix, he rebut uns correus advertint, de perills a la xarxa, ja se que la xarxa de per si ja te perills, no ho descobriré jo precisament que porto 4 dies com aquell que diu connectantme.

Però els correus que he rebut m'han alarmat; ja se que hi ha missatges que adverteixen de coses com que s'acaba la gratuitat del messenger, hotmail, etc, i que son més vells aquest mails que jo, però avui he rebut 2, referents a descarregues, un d'un salvapantalles de les granotes de budweiser, que segons aquest mail és un virus que destrueix l'ordinador i més coses, i un altre sobre no acceptar un determinat usuari que també és un virus, i que qui l'admet el passa sense saber-ho als demés contactes que te.

Molts haureu rebut els mails inclus, sent contactes a qui no envio correus habitualment ja que son correus que tot i tenir amistat i/o coneixença normalment els hi envia missatges la meva dona, però com que suposo que ella no mirara el correu fins el vespre, si te temps, he decidit avançar-me i enviar-los per precaució, ja que no està de més i totes les precaucions son poques.

Una salutació i compte amb la xarxa.

diumenge, 4 de novembre del 2007

S'HA ACABAT LA CASTANYADA

Si senyor, s'ha acabat. Aquest dissabte vem fer una botifarrada, amb tot tipus de carn, viandes i bones menges, i panellets de postre, tot plegat regat amb un bon vi negre de Sarral, aigua, coca-cola, i un moscatell i vi ranci, que va ser per llepar-se els dits, ens ho vem passar molt be, explicant acudits, anecdotes, i amb l'alicient de que estavem celebrant una tradició ancestral, devant de la llar de foc. Abans per la tarda vem anar, a un poble anomenat Vallclara, jo hi vaig anar fa 23 anys, era l'any 1984, jo tenia 9 anys, i estavem passant l'estiu en un poblet, anomenat, El Vilosell, i ens van dir una gent del poble que si seguiem una pista forestal al cap d'una estona hauriem arribat a Vallclara, i hauriem passat de la província de Lleida a la de Tarragona, és un poble molt maco, (tant El Vilosell com Vallclara), i despres vem anar a Prades, que també és un poble tant maco o més que el seu nom, que a mi personalment m'agrada molt, son pobles tranquils, amb cases de pedra, tant antigues com el temps, tant majestuoses com les valls que les envolten, son viles on encara es transpira tranquil.litat, i on encara importen les persones i les relacions humanes, de vegades hauriem de ser una mica com els nostres avantpassats, senzills, i hauriem de portar una vida sense tant d'estress, (maleida paraula), tot plegat ha fet que Tots Sants I NO HALLOWEEN, hagi estat una festa molt maca, Salutacions a tot@s.