Recordant cançons

L'altre dia, a l'apartament dels meus sogres,estavem la Núria i jo veient una televisió francesa, quan va apareixer, una cantant que és diu Bonnie Tyler, a molts, no us sonara, però jo us poso una cançó, tot esperant que us soni i que la disfruteu.

Centralismes

Si és cert, el centralisme de Barcelona, equival en molts aspectes al centralisme de Madrid cap a Catalunya, però s'ha de tenir en compte que Catalunya és un pais massa petit per tenir una conurbació com la de bcn, conurbació creada de fa molt de temps per uns poders que quedaven ben lluny de nosaltres, a Madrid per ser exactes, i que no vem poder aturar mai fins que hi ha hagut el que hi ha. hi ha una manera de solventar-ho, i és provocant un repartiment de la població per tot Catalunya, per que quedi anivellada la població del camp i de les demés capitals amb Bcn, però això te un problema com a minim, si és fa desordenadament, tindrem escampats per Catalunya, els problemes d'urbanisme d'Hospitalet, Cornella, Bcn, Badalona, Ciutat Meridiana etc. Llocs on va haver un creixement desordenat i amb manca de serveis, cosa que si fa no fa passa ja a alguns pobles de Catalunya i d' Espanya que estan creixent molt rapid gracies a una industria del totxo inmensament forta, massa forta. Un altre problema, és que potser hi hauria una serie de problemes socials que pots veure si parles amb la gent de l'anomenada conurbació veureu, que és transplantarien a la resta de Catalunya. El millor és fer una política de repartiment suau juntament amb una altra de foment de la natalitat al mon rural, i a les capitals petites, per que el pais sigui com la Catalunya o l'Espanya de la República on veus autoritzades diuen que la població estava molt repartida entre el camp i la ciutat.

Ademés de que hem de promocionar a tot el país una industria que no és basi ni en el turisme ni en el totxo, una industria de fàbriques, de logística, d'investigació etc, que permeti crear llocs no només a bcn i conurbació sinó a llocs més allunyats, com de les terres de Lleida on la densitat de població no crec que sigui de les més altes diguem-ne, juntament amb la millora dels transports per via ferrea, i per carretera. nosaltres si ens ho proposem podem fer un pais que s'acosti al que és Suissa, salvant les distàncies i diferències, només hem de treballar junts, sense influències d'un centralisme franquista, que en opinió meva encara s'arrossega, i que el seu major exit ha estat dividir, nacions historiques com és el nostre cas, o els del Pais Valencià, on Castello i Alacant no poden veure a Valencia.

L'alttre dia vaig tenir l'ocasió de parlar amb un xicot de Reus, que estava queixòs de Tarragona capital. Aquest noi m'explicava, (Jo no ho sabia) que en un principi l'estació de l'Ave havia d'anar entre Reus i Tarragona entre l'aeroport i el Centre cial de les Gavarres, era una proposta ja que no podia haver dues parades d'ave segons Renfe a reus i una altre a Tgn, Reus va renunciar a la seva. Tgn no, i renfe la va posar on es ara. Jo no se fins quin punt és cer això, tampoc conec be on son l'estació, però si això és cert veiem que hi ha centralisme encara que sigui petit a tots llocs, no vull entrar en la legitimitat de ambdues demandes però si això és així per que no va renunciar Tgn a una estació d'ave a dintre seu, en benefici de posarla entre l'aeroport i les gavarres, i crear un gran complex, repeteixo no se fins quin punt és cert, però veig que ens queden coses per pulir en aques pais, i uns governants amb autoriat per fer seure a tothom a parlar i baixar del burro.

No son critiques destructives, tot el contrari. Salutacions

Hem estat a la Seu i a l?Albi (França)

Aquest cap de Setmana hem estat a la Seu d'Urgell i a l'Albi. Tots dos llocs son preciosos, a la Seu feia anys que no anava, francament és una ciutat molt acollidora i amb un centre historic que m'agradat molt, i una catedral i un claustre que s'han de veure.

A l'Albi hem vist la catedral que és preciosa i diferent a les que ja he vist i el museu Tolusse-Lautrec.

Salutacions

Crítica Sana

Avui, estimats lectors, vull dedicar un espai a un afer que crec que és d'importància capdal per Catalunya. Sovint no només els nostres dirigents i/o agents socials s'omplen la boca dient que som un país una nació; però quan veiem per exemple el telenotícies de la nostra, veiem entre d'altres coses que quant es parla d'esports, s'anomena el Barça l'espanyol i el nàstic si està a primera, però encara que estigui a segona, o encara que el Girona estigui a 2ªB (crec) i el Lleida igual, perquè no els poden anomenar més, son part de l'esport català, i el mateix en d'altres esports; perquè no poden donar més informació del que passa a les terres de Lleida (a informació general vull dir), o en d'altres indrets de Catalunya, per quan una comunicació en tren com Deu mana a les terres de Lleida sense sentir a parlar de si suprimeixen alguna línia de tren de les poques que hi han per falta de public, per quan, una millora de la xarxa viària que ajudi a connectar mitjançant autovies i/o autopistes (gratuites evidentment) el pais de nord a sud i d'est a oest, o la remodelació d'algunes vies com p.e: Valls-Tarragona que hauria de ser autovia i no la carretera que hi ha ara, o per quan una connexió decent per terres com el pallars (tots 2), de Lleida a Puigecerdà passant per la Seu per entendre'ns, o pel Solsonès, o per quan els viaductes i tunel de la valla de Toses, que connectaria el Ripolles amb la Cerdanya, donant un bon impuls econòmic a la zona, com el que val donar l'eix transversal en el seu moment, via de la que val més no parlar-ne, vies que per mi no son ni de bon tros el que ha de tenir un pais com el nostre, o fer-ne de noves i vivificar terres que amb prou feines no tenen industria o que per nar a fora han de passar ports com el del Cantó (fa temps que no hi passo no se si han fet res), o la collada de toses.

A ningú se li escapa que el tunel de Toses a mi m'aniria de conya per nar a la Cerdanya, si ho reconec, però és una veritat inquestionable que és necessita aquesta i moltes d'altres vies, passi jo o no, també son conscient de que Barcelona és molt gran i s'han de fer grans inversions com a ciutat Gran que és o ciutat amb una zona d'influència molt gran, donats els habitants que te i el pas que suporta, però si no simultanegem aquestes inversions de bcn amb les que he citat, no anirem gens be en aquest pais gens be, ja se que hi han projectes, que volen fer coses aquells que ostenten el poder, però com a ciutada crec que no n'hi ha prou, ja se que pel TN hi ha el comarques, però no poden reduir l'actualitat del nostre pais a un TN comarques que per mi és un complement.

Un dia vaig dir de fixar-nos en aquesll de fora que fa anys que ens passen la ma per la cara (com Suissa Alemanya etc) i prendren exemple.

Podria haver citat més coses però crec que m'ha allargat molt. Una salutació.

Sobre mi mateix

Molts dels que visiteu aquest blog, em coneixeu be, uns més que d'altres per descomptat, alguns potser s' ho pensen. De ben segur que coneixeu varies facetes de mi, com per exemple: La del que anima la festa, la del serios que parla de política i d' actualitat, la de l' emprenyat i rallat amb el mon i la vida, i moltes d'altres, una altra d' elles és la de romàntic, potser alguns ja la coneixeu, uns d'altres no, els que no la coneguin seran els que probablement, i sense ànim d' ofendre a ningú, els que em coneixen menys, la del que li agrada abraçar a la seva dona, que és el més important de sa vida, la del que li agrada dir-li a ella que està bojament enamorat d'ella i que els dies no passen si no hi és, que m'encanta despertar-me cada dia al seu costat i que només de que estiguem junts per mi és un plaer inmens. i prova d'això us poso un parellet de cançons d'un cantant que es diu Chris Rea, aviam si us agrada vailets i vailetes.

SE' N VA L'ESTIU

Si estimats amics, se' n va l' estiu, i amb ell se' n van coses positives i no tant positives, p.e: com a positiu les vacances, el veure mon, conèixer gent nova, llocs nous, cultures noves, practicar idiomes, això tant de bo ho pogues fer més cops a l'any, però m'aconformo si senyor, trobo que soc afortunat, com a negatiu, se' n va la calor, o se n'anira, ja seria hora tu, i com a comiat perque no esteu tristos us poso una canço que sona a estiu. Fruiu-la.

PER LA IAIA

Avui em vull permetre fer un petitet escrit d'homenatge a la iaia. Ara fa una estona, la Núria m'ha donat la notícia de que la portaran a una residència; i m'ha dit que a casa estaven tots plorant. Jo nómés puc dir, que des dels més de cinc anys que porto amb la Núria, encara que la iaia ja estava malalta, encara la vaig conèixer en una època en que podies tenir una conversa amb ella, jo n'he tingut unes quantes, menys que d'altres segur, ara per desgràcia això ja no és tant així, però no per això menys importants per mi, He estat un dels testimonis del seu declivi d'un temps ençà, i encara que de vegades ha tret un pelet de polleguera a més d'un, per sobre de tot és una persona que malgrat les seves limitacions en aquesta etapa final de la seva vida, ha demostrat i demostra carinyo pels demés, almenys jo no tinc cap queixa, (espero que ella no en tingui cap de mi), ja se que a més d'un li ha fotut un moc, inclús algun improperi no desitjable ho se, i de vegades ho he vist, però he vist moltes d'altres positives, també ens ha fet riure més d'un cop, i la Núria m'ha explicat moltes coses de quan era petita, i amb molts bons records per cert.

Alguns em jutgareu dient que soc massa positiu, uns d'altres que massa negatiu, però no soc aquí per treure defectes a ningú, sinó per dedicar-li un espai a una persona que s'ho mereix, per que per sobre de tot tots en tenim de defectes, jo el primeríssim, i ara no és moment de parlar-ne trobo. Jo crec que ella malgrat que de vegades hagi fet males cares, i hagi dit coses que no voliem sentir, crec que dintre d'ella, sap que a aquells que se les ha dit, han estat al seu costat. No busqueu en aquest escrit humil, més del que hi ha, un homenatge a una persona que crec que se'l mereix i punt. ÉS PER TU PEPETA.

LA VERGONYA

Estimats blogolegs,

És una vergonya, que un barça amb els reforçós que ha fet, perdi la copa Catalunya, arriba un moment en que penses si potser, que els hi sigui igual la copa del nostre pais, si si, ja se que no vas a la uefa, i que no figura en el panorama internacional de les copes, pero el senyor Laporta, voleu dir que imprimeix a l'equip, tant jugadors com tecnics, el que és aquest club?, tant catalanista que sembla tu. I ademés de vegades sembla que obliden la afició que representen, i que si segueixen així al camp nou deixarà de nar la gent, fins al punt que és vora més ciment a les grades que en una urbanització en construcció. Potser si que fa falta un paio amb ma dura al vestidor, que els hi ensenyi que son empleats del club, molt ben pagats per cert, i que si no treballen com Deu mana, n'hi ha molts disposats a venir a aquest club, només cal buscar i tenir l'ull de Cruyff o de tants d'altres que entenen de futbol.
Salutacións.

QUIN BARÇA

GENIAL TU: quin barça, els jugadors venen quan volen, l'entrenador no sap quan tornaran, i el president........ on és? existeix? qui posa ordre, ai mareta meva que sera d'aquest equip?

Raonaments Fonamentats

Si és cert. He dit molts cops que m'hauria agradat nar a viure a l'extranger, però, sempre des de la sana enveja, repeteixo sana, que provoca el veure que a d'altres llocs, es viu millor, i la propia gent del pais es preocupa més pel seu manteniment, i per la seva cultura, resumint per tot. No és dolent enmirallar-se en d'altres paisos, només és que després de discutir-me des de petit, defensar Catalunya des de petit, t'afarta veure com et sens sol, principalment pel govern del meu pais, quan veus que economicament va pitjor (i en més coses), que el govern lluita menys cada cop, i més organismes, t'emprenyes tant, que penses que el millor que pots fer és mirar-ho des de fora, a veure que falla i aprendre d'aquells que sincerament fa anys que ens passen la ma per la cara, no és crítica, no és despreci, és intentar estimular, i ajudar-nos a convertir els sentiments negatius en positius, inclòs evidentment, els que jo pugui tenir. Tampoc crec que jo estigui totalment encertat. És només un intent de despertar consciències adormides. Salut.

EL SANT DE LA NÚRIA

Dissabte va ser el sant de la meva dona, la NÚRIA, vaig fer-li uns regalets, i la millor satisfacció, va ser veure la seva cara d'alegria i joia quan els va rebre, la seva mirada el seu peto, això em va fer molt feliç, i encara més al ser al lloc on li vaig demanar matrimoni, a la vall de Núria. Ara només em toca superar-me a mi mateix el dia del seu aniversari. Que s'assabenti tota la Xarxa, NÚRIA T'ESTIMO, NÚRIA JE T'AIME, NÚRIA I LOVE YOU, NÚRIA TI AMO, NÚRIA DE QUIERO, NÚRIA ICH LIEBDE DICH

DEMA ÉS FESTA

Dema és festa, ademés és una festa molt nostrada i de casa nostra. Ens hem de sentir orgullosos d'ella, i sense desmerèixer a ningú, en contra de qui creu que això és ser antic i oblida les seves arrels, haig de dir que no és ser antic; només som gent orgullosa d'haver nascut en aquest pais que es CATALUNYA.

Humanitat inhumana

Estimats amics,


Aquests dies, hem assistit malauradament, a uns fets que ens han colpit a tots o que ens haurien d'haver colpit almenys. Per exemple i només per començar, un nen es maltractat i quan els serveis socials s'en fan càrrec, els veins diuen que ja sentien plors de fa temps i que pel que es veu ho debien suposar el que passava pero que no van dir res, un home desapareix de la seva residencia i després de buscar-lo per fora removent cel i terra resulta que era tancat a una cambra de manteniment. Als ancians sel's abandona al carrer, en benzineres de vegades pels seus propis fills. Només pretenc que tots plegats reflexionem una mica d'on nem a parar i en quina societat vivim, en que la gent (en general parlo) sembla que no es preocupa pels mes desvalguts, som una societat madura? humana? reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.

vull posar una cançoneta, es de fa anys, potser alguns no l'haureu sentit mai o no us sonara, el grup es diu the fool's garden, i la canço es diu the lemon tree, es una canço lenta, que et convida a reflexionar i a sobretot a gaudir d'un bon moment. Espero que us agradi i que us aprofiti.

UN SINCER HOMENATGE:

Vull fer un petit però sincer homenatge, a un artista que ens ha deixat, a un home que era un comunicador excepcional, un dels millors cantants d' opera del segle xx; es tracta de Luciano Pavarotti, el qual ha mort a l'edat de 71 anys víctima d'un cancer.

Si us haig de ser sincer, a mi l' opera mai m' ha dit gaire cosa, però quan es tracta d'artistes i persones tant excepcionals com en Luciano, una persona que estimava i abraçava el públic, un gran artista i millor persona, crec que tots ho em de sentir, per la perdua no només artistica sinó humana, de la persona que no oblidem, rebia els figurants del teatre on actuava amb total normalitat, un home que va tenir la porta del seu camerino sempre oberta a aquells que volien entrar.

No se que més dir, podria dir moltes coses, però no em vull allargar massa, simplement dir que ho sento, i tambe afegir amb el meu pobre italià: Luciano la piu bella voce de l'opera a morto, ma lei sempre sera al nostre cuore.

ADEU LUCIANO

L'enganyifa popular

Si si, enganyifa popular, a la que estem sotmesos, segons la meva opinió, dia rere dia. Per començar, tenim un caos en infraestructures impressionant, economicament, som un pais que va cap a enrere, en sous, en condicions de treball etc, i mentrestant, la gent continua (o continuem, potser tots hem d'entonar un mea culpa general) distreta en banalitats; com segons quins programes de cor, telescombraria i més coses. Aleshores quan mires altres paisos d' Europa, et ve una mala llet inmensa.

M'explicaré: a França el nostre pais vei, segons informació de gent que hi viu, tant ciutadans de procedencia extrangera com francesos de generacions, pagues molts impostos, es cert, pero p.e: la santitat funciona molt millor, només hi ha cues quan necessites un trasplantament, per lo demés no hi han quasi ques, les escoles son gratuites fins certa edat, a la dona se li dona un 75% del que guanya durant 2 anys per que pugui estar amb el seu fill, el sou minim es més alt que aqui, segosn testimonis d'espanyols a França i Francesos de naixença. i si vas al super és cert que segons que és més car, però els productes de primera necessitat no són gaire més cars que aquí, les autopistes son de pagament, però les arees son per sucar-hi pa, i això després aqui per autocontentar-nos, diem: guanyen més però tot es més car, per començar en debats televisius en una ocasió vaig sentir que la vivenda no es tant cara, suposo que hi ha de tot es clar. En un altre reportatge va sortir un emigrant espanyol a Alemanya, que enyorat de la seva terra i el seu pais va tornar a Espanya, i al cap d' un temps de buscar feina va decidir d' abandonar per segona vegada el seu pais per tornar a Alemanya en vista de les condicions de treball que hi han a Espanya. Suissa és un pais en que el gover convoca un referendum cada dos per tres quan vol aprovar lleis.

La questió és: hem de intentar millorar el nostre pais exigint als qui governen que s' han de posar a treballar per millorar les condicions de vida del nostre pais, o creieu que no hi ha remei, i que la solució és resignar-se i tragar, o anar-se'n a viure fora, ja se que a fora tampoc hi ha el paradís això si, pero no em negareu que per segons que som la cua, la riota i altres coses no gaire positives d' Europa. HO DEIXO A LES VOSTRE MANS.

Un Català indignat

Benvinguts al meu blog

Hola a tothom:



Aquest és el primer escrit d'aquest blog, esperem que n'hi hagin molts més, no només meus sino de tots aquells, que volgueu plasmar la vostra opinió, sobre qualsevol tema (sigui d'actualitat o no) tant si el planteja un servidor de vosaltres, com si el planteja algu altre.



Espero que aquest blog us agradi, i que entre tots el feu un lloc de reunió (encara que virtual), en el qual, poder intercanvia parers, i explicar vivencies.



Tot desitjant que aquest sigui el princicpi d'una gran amistat us saluda un amic vostre,



Sebastià de Sant Carles i Gil