Estem un pel fets pols

He observat que tots estem una mica fets pols, entre encostipats, mocs, deprés i estrés, estem quasi be irreconeixibles, no ens hauriem de prendre la vida més tranquilament, no hauriem de lluitar, per una societat més tranquila i sossegada, acabarem tots bojos, de moment penseu que ve Tots Sants, res de halloween, Tots Sants, i que qui més qui menys estara fent botifarrades i passant-ho be. Anims a tots i totes.

ARA TAMBE AMB VOCACIÓ DE SERVEI

Estimats amics, a partir d'ahir ja veu poder veure que he fet una altra vegada unes petites modificacions al meu blog. he posat enllaços web de llocs d'interés que crec, que us poden fer servei tant sigui per consultar coses, com l'estat del transit o horaris de transport public, com per llegir les noticies on-line, sense necessitat de buscar massa per internet, ja que aquí tindreu una mica de tot això, i també hi ha un lloc per l'humor, com podeu veure, tot això és per fer més atractiu el blog, perquè sigui un lloc de trobada de tots nosaltres, encara que sigui només de forma virtual. Esperant que us agradi us envio una salutació a tots i totes.

ESTEM BEN ARREGLATS

Avui hem pogut veure per televisió o per altres mitjans, com es formava un caos monumental, a l'autovia de Castelldefels, a causa de que en una Autovia de 2 carrils per sentit, en el sentit d'entrada a Bcn, s'ha habilitat el carril esquerre per la circulació d'autobusos, que supleixen el servei de rodalies renfe. Una distància de Castelldefels a Barcelona d'uns 20 quilòmetres, s'ha trigat fins a 2 hores per fer, qui ens governa? qui projecta les nostres obres.

També podem parlar de la carretera que va de Valls a Tarragona, en la que es va fer una reforma segons m'explica gent de la zona, que només ha servit per trigar encara més per nar de Valls a Tgn, per no parlar d'un tram de l'autovia A-2 que està limitat a 80 i a mi personalment em fa impressió fins i tot nar a aquesta velocitat en aquest tram, els altres que jo conec val a dir que estan molt millors, o per no esmentar la collada de toses, la qual abans d'arribar -hi passes per la c-17 que més que una nacional, reconvertida en autovia sembla en alguns trams, no serem més catastrofistes, que enlloc de curves tingui chicanes de circuit de carreres, i un munt de desgabells des d'Alfarras a Bcn i de Portbou a Alcanar passant per Manresa osigui, per tot arreu una mica penso jo, que hi han al nostre pais.

De vegades em pregunto que hem fet per mereixer això, que hem fet per que es trigui 20 anys a poder anar a Lleida per via ràpida sense pagar autopista, quant trigarem més ja a poder nar de Tgn a Bcn i viceversa per una N-340 convertida en autovia per fi? per quan el conjunt de viaductes i tunels de Ribes de Freser a La Molina per no haver de passar la collada de Toses, o pagar el tunel del Cadí, que per cert val als vols de 10 Euros, quant el tunel del Puymorent, a França és de la mateixa longitud, metre a munt metre a vall, i val 5 euros i poc. Ja fa masses anys que ens prenen el número, qui ens gestiona? qui ens governa?, qui fa els plans de futur?, per que quan s'executen ja estan obsolets?, totes aquestes preguntes son retòriques evidentment però necessaries, una salutació i un miracle per que tot això s'arregli.

Pel que més greu em sap és per la gent que agafava el tren cada dia, no només de rodalies, sino gent que com una noia que va sortir a les noticies va de Tgn a Vic, i com aquesta noia molta gent de Tgn i Rodalies, i els que van per la C-31 i sense culpa es troben el sidral del mil.leni. Ai senyor!

JO TAMBÉ FAIG REGIM

Si senyor, igual que al 1998 i al 2003, he iniciat un regim, treballarem per que vagi be. Arriba un moment en que quant veus que els pantalons costen d'entrar, que la goma del pijama queda a sota d'una sospitosa panxa, i que tornes a ofegar-te al pujar una escala, i que et passen la ma per la panxa, i et diuen: Ui, estas tornant a fer panxulina eh!, recordes quan no t'entrava res. t'enrecordes de quant pesaves 90 quilos, i del que et va costar arribar a 72 quilos, i veus que vas pel mateix camí de tornarte a convertir en un magatzem de les mantequerias leonesas de nou, i no ho volem això per tant a fotres i a baixar pes tu.

Un dia més

Avui és un dia més, ara vaig de tarda, el que vol dir que la Núria només ens veiem com una hora i mitja al dia, que els matins ( i no a tv3) sem fan curtissims perquè no dona temps a res, que a la feina cada cop marxem més companys, i que et sens cada cop més sol, sort que encara quedem alguns dels veterans; imagineu-vos com esta el pati, que jo porto 5 anys i soc vetera, encara que dels menys, però veterà, per sort estem posant remei, i ja estem intentat redreçar la situació per trobar una altra cosa, això si, pausadament que les coses fetes de pressa no surten be. De vegades em pregunto si no estic malgastant la meva vida, i penso en l'apartat feina si, però com trobar una feina que et realitzi només esta a l'abast d'uns pocs, suposo que m'haure d'aconformar, com tothom, i continuar lluitant per les meves condicions laborals, que de moment no ens surt malament, només va a poc poc, però anem avançant, i mentres estigui treballant aquí i em quedi un alé de vida, jo continuaré lluitant, pel que crec que és justa demanda.



En el planol personal soc un home afortunat, ja que tinc una dona per la qual puc posar la ma al foc, (i no em cremo), per qualsevol cosa, ja que és la persona més noble del mon, i si jo dic que es pot posar la ma al foc per ella, es pot i punt! i crec que ningú que la conegui, serà tant desgraciat per dir el contrari, i si ho diu, només és una persona mal informada, i que projecta les seves frustracions, i complexes d'inferioritat, i potser també els seus propis defectes com a persona , sobre la persona més noble del mon, però com ella és tant bona, i la seva aura a tothom contagia, no pot haver ningú que digui el contrari sobre ella.

QUIN DIA

Avui he acabat petat, l'esquena està que treu guspiretes, el cap vol esclatar com un petard de Sant Joan, les cervicals, millor no parlar-ne, això em fa veure que em faig una micona gran, i que hauria de tornar a fer esport, correr, fer bici estàtica, etc. Però com que tinc la dona més excepcional del mon, i m'alegra sempre, i a més em trobo els vostres comentaris aixo s'atenua i disminueix, oi que és un consol? que positiu que estic, no? salutacions blogolegs.

PER SEMPRE JOVE

Per sempre jove, el títol traduit, de forever young, podriem dir, que és un cant a la joventut, tots volem mantenir-nos el més jove possible, tenir una aparença de menys edat amb la que tenim, però no creieu que ademés de conservar-se be, o rejovenir-se, no és millor envellir amb classe com els bons vins, com els vins que tothom demana en un sopar car, que quasi ningú es pot pagar, envellir com un bon whisky, aquell car que només prenem en ocasions especialísimes, o envellir, com les catedrals i castells, que es mantenen en peu majestuosos, després de centenars d'anys, jo crec que és més important envellir, amb classe, saber que et fas gran, però renoi, que ja voldrien els demés envellir així. Ho deixo en les vostres mans.

Com va dir Primo Levi: Si això és un home

Ja se que m'he copiat, de Primo Levi, el títol del seu llibre, si això és un home, o una dona, tant se val, va per tothom. Acabo de veure un video, que he rebut, per e-mail, alguns de vosaltres, l'haureu rebut ja, o estareu a punt.

És un video (NO APTE PER MENORS D'EDAT, NI CARDIACS NI SIMILARS, NO ÉS BROMA ÉS D'UN CONTINGUT ULTRAFORT), de denuncia en el qual, es veuen imatges, molt dures, que és dir poc, son més aviat de crueltat sense límits, on es maten animals en vius, només per la crueltat egoista de fer abrics de pells. Mai havia vist, crec, una cosa tant bestia, tant cruel, que em remogui per dins d'una manera que sento fastic, per la raça humana, en moments com aquest.

Hi han hagut, crueltats molt diverses al llarg de la historia, però crec que aquesta està al nivell de totes elles, la baixesa moral i espiritual d'aquesta gent, que no es mereix ni tant sols que se li digui gent, que no te cap qualificatiu idoni per ells/es, que ni les alimanyes els arriben a la sola de les sabates, com es pot ser tant cruel, per matar en viu un animal, treure-li la pell en viu, aixafar-li el cap, i més coses que callo, com es pot ser tant fastigos, cruel, repugnant, només per fer abrics de pells, i que encara hi hagi gent que els compri!!!!!!!!!!!!!!!!, es indignanat, indigneu-vos tots junts amb mi si us plau, només podreu saber que sento al escriure això si mireu el video, però podeu tenir malsons inenarrables uns ho juro.

Al final del video és recullen firmes per aturar-ho, no se si servirà d'alguna cosa, però val la pena intentar-ho, pels pobres animalets, que son els nostres amics, i que ells no ens farien mai de la vida una cosa així, ni tant sol als que son així de cruels amb ells, potser sona malament dir-ho, però ara em sento una mica animal al veure-ho, jo mai havia vist la crueltat, en persona, cara a cara, i ara ja l'he vist per desgràcia, el video s'ha de veure, per ells, ells ho valen i ho mereixen, que el mirem, que sapiguem que fan amb ells, encara que no és apte per tothom, ni jo mateix se com le pogut veure, suposo per que els animalets pobrets ho mereixen, ja que l'esforç de mirar-lo no és pot comparar al patiment que han tingut ells. Aquest escrit està dedicat a tots els animals del mon.

PD: suposo que rebreu el mail de denuncia, per que us hi afegiu qui ho vulgui per aturar aquesta massacre, si no us facilitare l'adreça al meu blog, sabre que no l'haureu rebut per que m'ho direu als comentaris, i si no el voleu rebre ho ententre. Una abraçada a tots els blogolegs. Recordeu la indicació de l'edat i de la recomanació de salut.

PLOU PER FI

Per fi comença a ploure, o això sembla almenys; ja era hora que caiguessin unes gotes del cel, ja era hora que l'ambient es netegés. Ja se que mai plou a gust de tots, i que a segons qui, no li va be que plogui, per diverses raons, i també per que ens aixafa un cap de setmana o ens fot per anar a treballar.

Però pensem per un moment en les capçaleres dels rius, que tant necessiten aigua per que els nostres rius no s'assequin, els nostres boscos, que necessiten de l'aigua del cel perquè els arbres i demés flora i fauna pugui sobreviure, dels pantans, que si s'assequen, no podrem ni beure aigua, en les desembocadures dels rius, que necessiten aigua per que el mar no entri en els deltes ni trams finals de rius, com el delta de l'Ebre, que necessita aigua, i d'altres rius, pensem en les terres de catalunya en que plou poc i que que plogui, més que una mala passada d'un cap de setmana o d'un trajecte a la feina, és una bendició, ja tocava que plogues. Aniria be un "xiri-miri", que caigués de forma intermitent durant el dia i durant la nit durant un més o dos, ja se que em direu de tot, però és que després ens queixem tots, del canvi climàtic que fa que no plogui entre d'altres coses, dels pantans que s'assequen, i es clar és que les restriccions son una putada, però després ens queixem de que plou. Simplement ha de ploure i prou, no? almenys una mica tu! i ara una cançó que va be per aquest moment.http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,29,0" width="366" height="75">http://www.goear.com/files/localautoplayer.swf" />http://www.goear.com/files/localplayer.swf" flashvars="file=575dc24" quality="high" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" width="366" height="75">

Ho sento

Ho sento em sap greu, aquests dies, no he posat coses noves al blog, i tampoc he contestat els vostres, us envio aquesta nota perque veieu que no m'oblido dels demés blogs, només que no se que em passa aquests dies, que semblo un gat esbojarrat que li passen les hores massa rapid, en breu posaré comentaris als vostres blogs, una salutació molt forta.

Avui no acaba de ser un bon dia però per sort tinc a la Núria

Avui no acaba de ser un bon dia, he descobert, que el mobil nokia que m'havien canviat per un altre perque no anava be, continua sense anar be, ara és un altre problema, jo tenia la concepció de que nokia era una bona marca, peroò ara no se que pensar ja, internet va com el cul, i vaig de cul també per que vaig de tarda i a sobre no veig a la Núria més que 1 hora i poc al dia, però per sort la tinc a ella, i ademés el record del dimarts de veure la seva cara de felicitat quan va veure les sorpreses que li tenia reservades, sorpreses que les mereix perque és el millor de ma vida, el dimarts 2 d'octubre va fer 28 anys, li vaig fer portar a la feina un ram de 28 roses, a casa l'esperava un cami de petals de roses grogues fins el llit que estava ple de petals, i hi havia una panera de perfums i demés coses, ademés del seu pastis preferit a la nevera, un sacher, sort que tinc aquestes coses, sort que tinc la meva Núria, que és el millor del mon, és un angel, i parlant d'angels escolteu aquesta canço dedicada al meu angel.