Per la Pepeta

Aunque estas lágrimas me digan lo contrario y los días llenos de silencios no se van aunque cada tarde trae sujetas tus palabras y este viento fuerte grita que no estas A pesar de todo lo que estoy pasando a diario y a pesar de lo que nunca te pude decir yo te doy las gracias por todo lo que vivimos este amor tan grande se quedo conmigo Prestame tus fuerzas dame tu ternura déjame decirte que la vida es dura quiero que tu sepas que aquí estas conmigo aunque el cruel destino haya pagado mal háblame en silencio quítame estas dudas acaricia mi alma vuelvete la luna para contemplarte y decirte te extraño para dedicarte todo lo que soy porque son tus ojos con los que veo Y si las distancias con los sueños se hacen cortas por estar contigo no quisiera despertar y hoy quiero decirte que olvidarte es imposible este amor tan grande vive aquí conmigo Préstame tus fuerzas dame tu ternura déjame decirte que la vida es dura tengo la certeza de que estas conmigo y que el tiempo nunca nos va a separar háblame en silencio quítame estas dudas déjame sentirte vuelveme la luna para contemplarte y decirte te extraño para darte el alma con esta canción porque son tus ojos con los que veo y es que son tus ojos con los que miro yo con los que miro yo (Shaila Durcal).

El proppassat dissabte ens va deixar la Pepeta, l'avia de la meva dona la Núria. Ha estat una perdua molt dura, i sentida, jo mateix l'he plorat, per què encara que jo no era un net biològic, o de sang, com volgueu dir-li, jo se que m'ha estimat com a un net, i per mi, encara que les meves àvies son mortes totes dues, juntament amb els meus avis, pobrets, al cel siguin, per mi ha estat una avia més, ja que indistintament dels llaços de sang hi havien uns llaços afectius sincers. Vaig anar derramant llagrimes, vaig mantenir la compostura fins i tot per llegir a la missa, però en el moment de veure com introduien la caixa al nínxol, i com la Núria i l'Anna cantaven la seva canço, els nervis i els ànims em van abandonar, ja no vaig poder més, vaig arrencar a plorar com feia temps que no feia, com es plora quan sents la mort d'algú que estimes, com vaig plorar pels meus avis de sang. Vaig ensorrar-me en aquell moment conscient de que ja no la tornaria a veure, però després vaig pensar que continuava viva en tots nosaltres ja que mentres no la oblidem continuarà viva dins nostre, i jo no la penso oblidar. Recordo els bons moments i els no tant bons al seu costat, pero sobre tot els bons, els que ens feia riure. ET TROBARE A FALTAR PEPETA, desitjo que siguis feliç havent retrobat el padrí i tots aquells que estimes i que ja no hi son entre nosaltres. Continues viva en mi (i en tots esclar).

DONDE ESTAN LAS CHICAS DE LAS CANCIONES?

¿Dónde están las chicas de las canciones?¿Dónde están las intensas emociones?¿Qué fue de la golfa del Honky-Tonk woman?¿Quién tiene el móvil de Madonna?Nos conocimos en una fiesta absurdayo estaba muy cargado, ella estaba solaNo estuve brillante, no fue sugestiva¡¡Dios bendiga la bebida!!Yo tengo una casa, tú tienes para el taxiYo tengo Martini, tú tienes profilaxisSin mucho negocio nos fuimos a acostary no fue la noche del jaguarUhh, ahh... lalala...¿Dónde están las chicas de las canciones?¿Dónde están las intensas emociones?¿Dónde están las chicas de las canciones?¿Dónde están las intensas emociones?Mi adolescencia estudiando como un bestiaTras la carrera, dicen, viene la fiesta,Hoy curro de ocho a ocho en Andersen Consulting:He resultado un tonto útilQuise vivir un viernes noche salvajeme pasé de listo y me echaron de la discoQuiero saltarme el protocolopero no encuentro ni dónde ni cómoUhh, ahh... lalala...¿Dónde están las chicas de las canciones?¿Dónde están las intensas emociones?¿Quién apuró la copa de los peligros?¿Dónde te echan el polvo del siglo?Uso lo mas macho en after-shavey en el ascensor, me siguen dando la espaldaUso calzoncillos de Calvin Kleiny tampoco me la noto más largaHe fumado buen tabaco americanoHe guiado un deportivo muy caroDetrás del icono de la masculinidadme he gastado una pasta brutal. Circodelia (las chicas de las canciones)

Segurament tots o uns quants almenys, hem sentit, aquesta canço de circodelia. A mi em va agradar des del primer moment, per què parla d'unes icones de la societat, d'uns suposats premis que et venen com per exemple: quan diu que es lliga a una noia etc, que la nit és un desastre, quan diu lo de "despues de la carrera viene la fiesta", sempre se'ns diu, que estudiem (i és una cosa necessària crec jo), que quan acabem trobarem una feina de conya, ens ho passarem pipa, tindrem la noia (en aquest cas, o noi també) de les cançons, aquella noia o noi que surt en moltes cançons, i que suposadament ens fa perdre el cap, ens enamora ens fa sentir sensacions de toma pan y moja. La juerga en discoteques etc, que serà una passada, la feina de conya que he dit abans, en que ens farem d'or, lligarem i a més de cobrar un paston ens ho passarem pipa tu.

ja se que som grandets, que no hem de creure tot el que diuen; però la societa sembla que imposa des de fa temps uns rols, unes coses, que si fas això tindràs aquest premi, i aquest grup l'unic que diu és que a on és tot això que ell ha fet tot el que la societat diu i de tot lo promés res de res, és clar per suposat, que per aconseguir tot el que hem dit, també ens ho hem de currar, i tenir una mica de sort també. Que opineu? Una salutació.

QUAN PONEN PONEN TOTES!

Aquests últims dies, no estem passant una bona ratxa. La Montse, s'ha trencat tíbia, peroné i tormell. La van operar ahir, i l'operació va anar be, llarga però be; ara toca una recuperació que començarà per estar 3 mesos sense tocar el peu a terra, però entre tots l'ajudarem n'estic segur. Va ser una ensopegada tonta que ha costat bastant, però tot se supera.

La iaia no està gaire be, la veritat gens be, esta fomuda, deixe-m'ho aquí, i avui quan el metge ens explicava la situació, ens hem quedat la Núria i jo molt aixafats, a mi se m'han humitejat els ulls en veure com està i el que ens ha dit el metge. Els que em coneixeu ja sabeu que em costa que els sentiments m'aflorin d'aquesta manera, és com soc i no se li ha de donar més voltes, unes persones tenen més facilitat que unes altres per això. Ja se que és una persona gran, que quan s'arriba a certes edats ja se sap el que passa, però ens entristeix molt a tots. No son un bons dies, només espero que després d'aquesta boira després vingui el sol.

La Pepeta no és la meva avia, ja ho se però jo me l'estimo com si fos la meva. Una salutació a tots i totes.

QUI SE'N RECORDA?

Qui se'n recorda ja dels o-zone els de Dragostea din tei, és una passada la de grups que surten, fan un ascens espectacular, i després es fan fonedissos, i al cap de cinc o menys anys ens diem els uns als altres, que se'n va fer? aqui va la traducció de Dragostea din tei.

Dragostea din teiMa-ia-hii Ma-ia-huu Ma-ia-hoo Ma-ia-haa ¿Hola!, ¿Buenas!, Soy yo, un haiduc* Y por favor, amor mio, recibe la felicidad. ¿Hola!, ¿Hola!, soy yo Picasso, Te he enviado un beep, y soy valeroso Pero sabe que no te pido nada. Quieres irte más no me, no me llevas No me, no me llevas, no me, no me llevas Tu cara, y el amor del tilo, Me recuerdan tus ojos. Te llamo, para decirte, lo que siento ahora, ¿Hola!, amor mio, soy la felicidad. ¿Hola!, ¿Hola!, soy siempre yo, Picasso, Te he enviado un beep, y soy valeroso Pero sabe que no te pido nada. Quieres irte más no me, no me llevas No me, no me llevas, no me, no me llevas Tu cara, y el amor del tilo, Me recuerdan tus ojos. Ma-ia-hii Ma-ia-huu Ma-ia-hoo Ma-ia-haa Quieres irte más no me, no me llevas No me, no me llevas, no me, no me llevas Tu cara, y el amor del tilo, Me recuerdan tus ojos.
Una Aventura Mas de Notoris Inc.

Una altra traducció

Grace Kelly¿Te atraigo? ¿Te es repulsiva mi indispuesta sonrisa? ¿Soy tan sucio? ¿Soy tan coqueto? ¿Te gusta lo que me gusta? Puedo ser sano Puedo ser asqueroso creo que soy un poco tímido ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te agrado sin dejarme tratar? Trate de parecerme a Grace Nelly Pero su mirada era muy triste Entonces intenté al pequeño Freddy Tengo trastornos de identidad Puedo ser café Puedo ser azul Puedo ser azul violeta Puedo ser hiriente Puedo ser purpura Puedo ser lo que tu quieras Soy verde Soy malo Soy mucho más ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te largas por esa puerta? Como puedo ayudarte Como puedo ayudarte Como puedo ayudarte a pensar Hola mi vida Hola mi vida Pongo mi vida al límite Por que no te agrado Por que no te agrado Por que no te agradas ¿Debería doblegarme? ¿Debería envejecer para que me pongas en un pedestal? Trate de parecerme a Grace Nelly Pero su mirada era muy triste Entonces intenté al pequeño Freddy Tengo trastornos de identidad Puedo ser café Puedo ser azul Puedo ser azul violeta Puedo ser hiriente Puedo ser purpura Puedo ser lo que tu quieras Soy verde Soy malo Soy mucho más ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te largas por esa puerta? Di lo que te satisfaga Pero solo di lo que los demas quieran que digas Puedo ser café Puedo ser azul Puedo ser azul violeta Puedo ser hiriente Puedo ser purpura Puedo ser lo que tu quieras Soy verde Soy malo Soy mucho más ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te agrado? ¿Por qué no te largas por esa puerta?
Mica (Grace kelly)

WHAT IS LOVE?

Us recordeu de la cançó de Hadaway, what is love? Baby don't hurt me no more? una cançó que almenys a mi em porta records d'una epoca, suposo que a vosaltres també, aqui va la seva traducció, va per vosaltres.

what is love?¿Que es amor? OH bebe, no me lastimes OH bebe, no me lastimes más Oh, bebe, no me lastimes OH bebe, no me lastimes más ¿Qué es amor? OH nose porque tu no estas allá Te di mi amor, pero no te importa Entonces que esta bien y que esta mal Dame una señal ¿Que es el amor? OH bebe, no me lastimes OH bebe, no me lastimes más OH, bebe, no me lastimes OH bebe, no me lastimes más ¿Qué e Amor? OH nose que puedo hacer Que mas puedo decir, eso depende de ti Se que somos uno, solo tu y yo No puedo seguir Que es el amor? OH bebe, no me lastimes OH bebe, no me lastimes más OH, bebe, no me lastimes OH bebe, no me lastimes más ¿Qué e Amor?

DEDICAT A LA IAIA PEPETA

El divendres, van ingressar a la Pepeta d'urgències a Sant Pau. Li va sortir una llaga al peu, i es pressagiava un mal pressentiment, ara torna a estar a la residencia. Sense extendre'm gaire diré que a mi em va deixar molt colpit, però nosaltres estarem al seu costat, sempre, jo només vull dedicar això a la Pepeta. I també dir que quan em va trucar la Núria trista plorant, a mi també sem va trencar alguna cosa a dins: El cor. Ha estat una setmana i en particular un cap de setmana molt difícil per tothom, salutacions.

EN MEMÒRIA DE FERNANDO FERNÁN GÓMEZ

Ahir sen's va anar també, una gran personalitat, un gran actor, i un home sobretot de caracter, era un crack de la pantalla, parlo de Fernando Fernán Gómez, un actor excepcional, i que ha interpretat des de clàssics fins a pel.licules d'humor. També el recordarem per aquell incident de "a la mierda" o "no lo se", però ell malgrat aquest incidents, serà recordat per ser un gran actor amb una personalitat grandíssima com a persona. Ens van abandonant grans personalitats, espero que en surtin de noves, segur que si, però no hem de forçar a que surtin, ja surten elles soles, de vegades se les ha d'ajudar pero surten. Es para ti Fernando.

EN MEMÒRIA DE PACO CANDEL

Avui ens ha deixat un gran escriptor, catalanista, cronista del nostre temps, no hi han prous qualificatius per tant gran persona, parlo de Paco Candel, a qui vaig tenir l'ocasió de veure a la residencia on està la iaia de la Núria, ja en un estat molt deteriorat i de malaltia, s'ha anat un gran home, un gran periodista, i millor persona. Descansi en Pau, aquest escrit és per tu Paco.

TINC FE

Qui em coneix de fa temps, sap que durant un temps, la fe en Deu i jo no vem seguir el mateix camí, senzillament no se si és que no hi creia, si tenia una crisi de fe o que. Però un dia, ja sabeu que a Carcassona, vaig demanar que si us plau que el gruista que ens havia d'assistir a la Núria i a mi, (ja sabeu que va passar no ho repetirem), parlés espanyol o català, que aquell dia jo estava saturat, no podia més, estavem tots 2 esgotats, i va venir un noi, En Martínez, al qual li estarem eternament agraits, i ens va ajudar amb el gruista; Un cop al taller un mecànic parlava una mica d'espanyol, Conclusió Deu em va ajudar, és un senyal.

Segon senyal: Ahir vaig anar i tornar en un matí a Sallagosa (Allà a Estavar) a pagar un impost que el meu sogre, l'Anton no podia anar a pagar fruit de la situació en que estan inmersos per la lesió de la Montse. Quan tornava abans d'entrar al tunel del Cadí, un noi amb una Picasso com la de la Núria i meva, em va fer senyals per que em parés, tenia problemes per canviar una roda, el vaig ajudar com vaig poder, no vaig poder gaire però tot i així m'ho va agrair, em vaig estar amb ell sobre 15 minuts. 15 Minuts que em van salvar d'un accident, per que més avall del túnel, havia hagut un accident fomut en un troç estret de la via (1 Carril per sentitamb voral i mitjana inclosa), acababa de passar endevino, em vaig oferir per ajudar, no va caler em deien, encara retiraven de la via restes del cotxe accidentat.

Si jo no m'hagues entretingut amb aquell noi aquells minuts a ajudar-lo probablement m'hauria vist implicat a l'accident, Deu sabia que em pararia amb aquell noi, jo no tenia cor per passar de llarg com si res, i em va salvar, se que alguns no em creureu, que direu que és casualitat, ho respecto, com segur que em respecteu a mi, però i no vull semblar un il.luminat ni un capellà, però això va se un acte de Deu que em va ajudar, I li dono les gràcies i que crec en ell i en el seu fill Jesús. Com he dit crec en Deu i en Jesus, jo vaig a part dels capellans bisbes, cardenals i papes, no anem pel mateix camí, jo simplement tinc fe. Gràcies i Salutacions.

JA TINC EL CARNET DE CARRETILLER

Per fi tinc el carnet de carretiller, me'l vaig treure dissabte. Em vaig haver de llevar en el meu dia de festa a les 6.45 del matí, però espero que hagi valgut la pena. Tinc ganes de fer-lo servir en una altra empresa, però per això falta que surti una feina que ens convenci a la Núria i a mi, sobretot no és per res a mi, que soc el que la ha de fer cada dia. A aquestes alçades no ens podem arriscar a nar a qualsevol lloc, ja tenim responsabilitats de fa temps. Una abraçada.

RECUPERAT MONTSE

Divendres, fruit d'una caiguda, aparentment sense importància, tonta si voleu, La meva sogre és va trencar tíbia, pérone i tormell. Ha sigut un cap de setmana dur per tothom, sobretot per ella, no és gens agradable, estar-se en un box d'urgències com el que ella va estar. Tampoc és agradable de per si, estar a un hospital. Et desitjem tots plegats que et recuperis aviat i que tornis a estar a casa l'abans possible. UNA FORTA ABRAÇADA DEL TEU GENDRE JORDI (I DE LA NÚRIA ES CLAR). És per tu Montse.

CARAM AMB ELS ENCOSTIPATS

Em vaig encostipar, semblava que em curava, però quan ho semblava, ZAS CATAPLAS, una petita recaiguda. Caram tu, m'abrigo, dormo ben tapat, home ja se sap que fallem, i potser que en algun moment hagi nat massa destapat, pero tu, tampoc crec que hagi nat tant destapat, enfi, paciencia tu, que és la mare de la ciencia, Una salutació a tot@s.

IN THE ARMY NOW (TRADUIDA)

Una vacación en la tierra extranjeraEl Tío Sam hace lo mejor que puedeEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahoraAhora recuerdas lo que dijo el hombre que reclutaNada que hacer todo el día pero te quedas en la camaEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahoraSerás el héroe del vecindarioNadie sabe que saliste para buenoEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahoraCaras sonrientes mientras esperas aterrizarPero una vez que llegas allá nadie da una condenaEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahora
Granadas de mano volando sobre tu cabeza
Misiles volando sobre tu cabezaSi quieres sobrevivir sal de la camaEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahoraLos tiros circundan en la noche inactivaEl sargento llama: "Párense y luchen!"Estás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahoraTienes tus órdenes de disparar a lo que avistesTus dedos en el gatillo pero no parece correctoEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahoraEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahora
La noche está cayendo y tu no puedes verEsto es ilusión o realidad?Estás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército, en el ejército ahoraEstás en el ejército ahoraOh, oh, estás en el ejército ahora
Oh, oh, estás en el ejército ahora

UNA CANÇO HISTÒRICA

A vacation in the foreign landuncle sam does the best he canyou're in the army nowoh, oh you're in the army - nowNow you remember what the draft man saidnothing to do all day but stay in bedyou're in the army nowoh, oh you're in the army - nowYou'll be a hero of the neighbourhoodnobody knows that you left for goodyou're in the army nowoh, oh you're in the army - nowSmiling faces on the way to 'nambut once you get there no one gives a damnyou're in the army nowoh, oh you're in the army - nowhand grenades flying over your headThe sun's flying over your headif you wanna survive you're out of betyou're in the army nowoh, oh you're in the army - nowShots ring out in the dead of nightthe sergeant calls : "stand up and fight!"you're in the army nowoh, oh you're in the army - nowYou've got your orders to shoot on sightyour finger's on the trigger but it don't seem rightyou're in the army nowoh, oh you're in the army - nownight is falling and you just can't seeis this illusion or realityyou're in the army nowoh, oh you ( STATUS QUO - IN THE ARMY NOW)

Només imagineu que som tots en un concert i sona aquesta cançó, imagineu que ens agafem de les mans i anem d'una banda a l'altre extasiats per la música.

NO ESTEM MASSA OBSSESSIONATS?

Dilluns vas de ressaca no t´has recuperat. Dimarts mires què et queda i és una eternitat. Dimecres no recordes l´últim cop que has ballat. Dijous mai no s´acaba i no pots esperar. Que sigui ja divendres que es faci ja les cinc que surtis de la feina que arribin els amics i el cap de setmana, sortir de festa i poder explotar, cap de setmana quan te n´adones, ja s´ha passat. I és que et mores de ganes de fotre´t ben torrat de veure aquella nena que et té tot eixonat. D´arraconar els problemes i tots els maldecaps tancar-los dins de casa i llançar ben lluny la clau. Que sigui ja divendres que es faci ja les cinc que surtis de la feina que arribin els amics i el cap de setmana, sortir de casa i poder explotar, cap de setmana quan te n´adones, ja s´ha passat. (Els pets - cap de setmana)

Perquè anem tan obsessionats per arribar al dia de festa, cap se setmana, vacances, etc. Perquè no intentem disfrutar més del dia a dia, no sigui cas que al cap de l'any ens adonem que només hem viscut, 148 dies, que més o menys son els corresponents als caps de setmana, més vacances més festes, enlloc dels 365 de rigor (366 si és de traspàs). Una nova consigna, VISQUEM AMB ALEGRIA TOTS ELS DIES.

Quina vida no?

Que lluny queden els temps de "Saint Germain"quan els tenies tots darrere teu com mosques a la mel mostran-te indiferent dient que no volies estar lligadaTastaves el millor de cada platsaben-te la més maca i popolar a festes d´amagaton no era convidatsempre tornant de bona matinadaAra t´aixeques a les set per fer-li un cafè amb llet,domesticada, que lent et passa el temps domesticada, corrent darrere seu Va ser qüestió de probabilitats que trobessis per fi el teu igual va trigar a fer-te un nen el que a fer un cigarretal mes i mig ja et teníem casadaAra t´aixeques a les set per fer-li un cafè amb llet,domesticada, que lent et passa el temps domesticada, corrent darrere seu Vas tan de cul que no pots ni pensar Tot el que un dia vas tenir i mai més tornaràAra t´aixeques a les set per fer-li un cafè amb llet,domesticada, que lent et passa el temps domesticada, corrent darrere seu domesticada, que lent et passa el temps domesticada, corrent darrere seu . (els pets)

Aquesta canço demostra que com diuen en castellà quien mal anda mal acaba, i com diem en català tal faràs tal trobaràs, ha de ser un agobiament total viure sotmés psiquicament a una persona, estar dominat per ella o per ell, ser un dominat (calsasses) o una dominada per una persona que només ens vol per fer-li un servei, siguem nosaltres mateixos simplement.

Si que hi ha cercles viciosos si!!

Ernest viu amb la Sònia, però en privat té un amor descontrolat amb la companya de feina que s´ha separat d´en Manel, que s´entén amb la Pilar, la que un dia es va trobar el seu home al llit cardant amb un tal Joan.Am Més o menys tothom s´equivoca i s´enreda amb qui no toca. és tan cert que ningú es conforma amb el que té, fins que un dia es troba abandonat per qui sempre va ser al seu costat. Sara sap que la història amb el Joan no va enlloc perquè és casat amb la mare d´aquell noi que la mira tant, un tal Pep que festeja amb la Remei que és de Valls i un dia al mes rep la Sónia que així es venja del seu Ernest.Més o menys tothom s´equivoca...I és tan cert...
(Els pets - Cercles viciosos)


Es cert. Per que les relacions humanes son tant complicades, perque la gent no es conforma amb el que te, i per que intenta moltes vegades aparentar algu que no és, per que la gent es complica la vida, la veritat és que la gent som l'hostia. Aquest "article" va dedicat a tots aquells que teniu mal als sentiments, per dir-vos que tot passa i després de la tempesta ve la calma.

PANTALONS CURTS

Ungles brutes i un munt de repèls, enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells, després a la bassa tots nuets, vigilant la roba i que no arribi el pagèS, i a l'hora de berenar, pa amb vi i sucre o un tros de codonyat, i després tornar al carrer amb el morro empastifat Intro, Cap al tard haviem de parar, de jugar al futbol i veure els carros passa, amb el gos al darrera lligat, petaner i sempre a l'aguait de no ser apadregat, i després d'haver sopat, pa torrat amb un bon tros de tall, a la fresca vigilats jugàvem a amagar , ANYS ENRERA , PENSO QUÈ QUEDA , D'AQUELL QUE UN DIA VA ANAR AMB AMB PANTALONS CURTS I ELS GENOLLS PELATS, dimuenge a missa puntual , tocava diana l'àvia sempre cantant, Cem mudava de des del llit estan, després d'un bon cossi de llet sempre cremant, El campanar deia clar, segons ella 'Veniu mudats', i després m'arriava, això si, ben encoloniat OH ANYS ENRERA PENSO QUÈ QUEDA..., Potser és cert que només recordem D'allò que ens agrada, Em però què seria d'aquestes nits, sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall. Oh anys enrera penso què queda... (Els Pets)

Qui més qui menys, tenim un passat, una infància, plena de records, de vivències inesborrables, bones i no tan bones. De vegades penso que si és possible que hagin passat tants anys, de de que era petit, i anava escola, des de que vaig comerçar Fp, o vaig anar a la mili, o a la primera feina, o quan vaig començar a sortir amb la Núria, és possible que ja hagin passat tants anys, de vegades sembla impossible, però com vaig dir un dia, si envellim com el vi, millor que si ho fem com el vinagre no? Salutacions i reflexioneu.

DEDICAT A LA NÚRIA

Avui la Núria està malalta, li va sentar malament alguna cosa, o simplement és que hi ha una passa de grip intestinal, avui m'ha trucat quan feia encara no una hora que treballaba, eren les 7 menys 5 més o menys del matí, i m'ha dit que no estava be, i le tornat a trucar, ara esta millor, i espero que demà ja pugui nar a treballar, que crec que si. Millora't amor meu.

PER QUE ENS POSEM MALENCONIOSOS DE VEGADES?

Porqué la puesta de solme trae recuerdos intensos de otro tiempotal vez mejor.De ti me he vuelto a acordardebí haber mantenido algún contacto,soy un mamón.Los veranos, los amigos se han perdido hace siglos, al volverlos a recordarhe sentido ganas de llorar.Sigo buscando, quiero saberdónde están los buenos tiemposquiero volver, quiero volver.Porque la puesta de solaún me llena de espinas y violetasel corazón.Mis razones, tus anhelos, no encontraronpunto mediomedias tintas nunca valdránsobre todo si se trata de amar.Sigo buscando, quiero saberdónde están los buenos tiemposquiero volvercontestasigo buscando, quiero saberdónde están los buenos tiemposquiero volver.El primer amorvive de recuerdosen un viejo arcónolvidado en el trastero.Los veranos, los amigos se han perdidohace siglosal volverlos a recordar, he sentidoganas de llorar.Sigo buscando, quiero saberdónde están los buenos tiemposquiero volvercontestasigo buscando, quiero saberdónde están los buenos tiemposquiero volverquiero volverdime dónde debo buscar.

La unión (Buenos tiempos)

per que sempre pensem que qualsevol temps passat, va ser millor quan no ens trobem be? perque creiem que ens equivoquem continuament i que aquella altra decisió hauria estat millor?, només és a tall de reflexió, per intentar estar sempre be, o intentar-ho.

ODA A L'AMOR

Me haces sentir que quiera ser mejor.Me haces reír cuando me despiertoy ya llegó el momento de aprenderde nuevo a confiar.Me has de enseñar, me has de enseñarme has de enseñar, me has de enseñar.Vuelve el amor a correr ya por mis venasvuelve el amor a romper las cadenasy ya llena de calor a un pobre corazón.Me has de enseñar, me has de enseñar,me has de enseñar, me has de enseñar.Triste es vivir con un caparazónpara evitar que nadie mas se hieray vas quitando tiempo al tiempopara apreciar todo lo demásy a los demás, y a los demásy a los demás, y a los demás.Vuelve el amor a correr ya por mis venasvuelve el amor a romper las cadenasy ya llena de calor a un pobre corazón.Hoy más que nunca te necesitotanto como un niño.Hoy dejaré el alma abiertaque entre brisa fresca.Y ya vuelve el amora un pobre corazónMe has de enseñar, me has de enseñar,me has de enseñar, me has de enseñar.


La unión. (un dels millors grups del pop espanyol)

Posem-nos en situació

L'escrit d'abaix és una poesia de Jose De Espronceda (1808-1842), titulada La Deseperación, hem de posar-nos en situació, i pensar que aquest home quan va escriure aquesta poesía, estava a la presó i dins la seva cel.la, en un moment de quasi bogeria per estar tancat la va escriure. Com pot arribar a desesperar-se una persona per haver d'escriure això, no crec que ho puguem imaginar, Salutacions.

LA DESESPERACIÓN (Jose De Espronceda)

Me gusta ver el cielocon negros nubarronesy oír los aquiloneshorrísonos bramar,me gusta ver la nochesin luna y sin estrellas,y sólo las centellas la tierra iluminar

Me agrada un cementeriode muertos bien relleno,manando sangre y cienoque impida el respirar,y allí un sepulturerode tétrica miradacon mano despiadadalos cráneos machacar.

Me alegra ver la bombacaer mansa del cielo,e inmóvil en el suelo,sin mecha al parecer,y luego embravecidaque estalla y que se agitay rayos mil vomitay muertos por doquier.


Que el trueno me despiertecon su ronco estampido,y al mundo adormecidole haga estremecer,que rayos cada instantecaigan sobre él sin cuento,que se hunda el firmamentome agrada mucho ver.

La llama de un incendioque corra devorandoy muertos apilandoquisiera yo encender;tostarse allí un anciano,volverse todo tea,y oír como chirrea¡qué gusto!, ¡qué placer!

Me gusta una campiñade nieve tapizada,de flores despojada,sin fruto, sin verdor,ni pájaros que canten,ni sol haya que alumbrey sólo se vislumbrela muerte en derredor.

Allá, en sombrío monte,solar desmantelado,me place en sumo gradola luna al reflejar,moverse las veletascon áspero chirridoigual al alaridoque anuncia el expirar.

Me gusta que al Avernolleven a los mortalesy allí todos los malesles hagan padecer;les abran las entrañas,les rasguen los tendones,rompan los corazonessin de ayes caso hacer

.Insólita avenidaque inunda fértil vega,de cumbre en cumbre llega,y arrasa por doquier;se lleva los ganadosy las vides sin pausa,y estragos miles causa,¡qué gusto!, ¡qué placer!

Las voces y las risas,el juego, las botellas,en torno de las bellasalegres apurar;y en sus lascivas bocas,con voluptuoso halago,un beso a cada tragoalegres estampar.

Romper después las copas,los platos, las barajas,y abiertas las navajas,buscando el corazón;oír luego los brindismezclados con quejidosque lanzan los heridosen llanto y confusión.

Me alegra oír al unopedir a voces vino,mientras que su vecinose cae en un rincón;y que otros ya borrachos,en trino desusado,cantan al dios vendadoimpúdica canción.

Me agradan las queridastendidas en los lechos,sin chales en los pechosy flojo el cinturón,mostrando sus encantos,sin orden el cabello,al aire el muslo bello...¡Qué gozo!, ¡qué ilusión!

DEDICAT A ALGU MOLT ESPECIAL

Vine aqui, sé que estàs cansada, els ulls s'et fan petits, deixa'm abraçar-te tendrament i calla que és molt tard i arriba l'hora de dormir. Posa el cap a la meva falda i deix la meva mà espolsar els fantasmes, que t'amoïnen i t'espanten, tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí. Dorm tranquil·la i digue'm bona nit, deix que et porti en braços fins al llit, jeu ben a la vora, saps que no estàs sola mentre et dic a cau d'orella bona nit. Pel balcó la lluna t'esguarda i sé que et fa un petó, res no té importància fins demà a trenc d'alba, quan de sobte t'acaroni la claror. Dorm tranquil·la i digue'm bona nit, deix que et porti en braços fins al llit, jeu ben a la vora, saps que no estàs sola mentre et dic a cau d'orella bona nit, molt bona nit.

VEIEU "EL ORFANATO"

Ahir vem nar a veure la meva princesa i jo "EL ORFANATO", és una pel.licula de por i suspens, la veritat és que d'aquestes n'hi han un munt, ho se, però aquesta és molt bona, realment te un suspens que en moltes ocasions et provoca uns esglais monumentals, i el paper que fa la Belén Rueda és sensacional. Potser no li donaran un Oscar, ho se, segur que hi haurà pel.licules molt més bones i amb més mèrits, però no us la perdeu, val la pena.

www.youtube.com/watch?v=FnHj8LxkcU0

MOLTA ATENCIÓ: AVIS A NAVEGANTS

Avui mateix, he rebut uns correus advertint, de perills a la xarxa, ja se que la xarxa de per si ja te perills, no ho descobriré jo precisament que porto 4 dies com aquell que diu connectantme.

Però els correus que he rebut m'han alarmat; ja se que hi ha missatges que adverteixen de coses com que s'acaba la gratuitat del messenger, hotmail, etc, i que son més vells aquest mails que jo, però avui he rebut 2, referents a descarregues, un d'un salvapantalles de les granotes de budweiser, que segons aquest mail és un virus que destrueix l'ordinador i més coses, i un altre sobre no acceptar un determinat usuari que també és un virus, i que qui l'admet el passa sense saber-ho als demés contactes que te.

Molts haureu rebut els mails inclus, sent contactes a qui no envio correus habitualment ja que son correus que tot i tenir amistat i/o coneixença normalment els hi envia missatges la meva dona, però com que suposo que ella no mirara el correu fins el vespre, si te temps, he decidit avançar-me i enviar-los per precaució, ja que no està de més i totes les precaucions son poques.

Una salutació i compte amb la xarxa.

S'HA ACABAT LA CASTANYADA

Si senyor, s'ha acabat. Aquest dissabte vem fer una botifarrada, amb tot tipus de carn, viandes i bones menges, i panellets de postre, tot plegat regat amb un bon vi negre de Sarral, aigua, coca-cola, i un moscatell i vi ranci, que va ser per llepar-se els dits, ens ho vem passar molt be, explicant acudits, anecdotes, i amb l'alicient de que estavem celebrant una tradició ancestral, devant de la llar de foc. Abans per la tarda vem anar, a un poble anomenat Vallclara, jo hi vaig anar fa 23 anys, era l'any 1984, jo tenia 9 anys, i estavem passant l'estiu en un poblet, anomenat, El Vilosell, i ens van dir una gent del poble que si seguiem una pista forestal al cap d'una estona hauriem arribat a Vallclara, i hauriem passat de la província de Lleida a la de Tarragona, és un poble molt maco, (tant El Vilosell com Vallclara), i despres vem anar a Prades, que també és un poble tant maco o més que el seu nom, que a mi personalment m'agrada molt, son pobles tranquils, amb cases de pedra, tant antigues com el temps, tant majestuoses com les valls que les envolten, son viles on encara es transpira tranquil.litat, i on encara importen les persones i les relacions humanes, de vegades hauriem de ser una mica com els nostres avantpassats, senzills, i hauriem de portar una vida sense tant d'estress, (maleida paraula), tot plegat ha fet que Tots Sants I NO HALLOWEEN, hagi estat una festa molt maca, Salutacions a tot@s.

Estem un pel fets pols

He observat que tots estem una mica fets pols, entre encostipats, mocs, deprés i estrés, estem quasi be irreconeixibles, no ens hauriem de prendre la vida més tranquilament, no hauriem de lluitar, per una societat més tranquila i sossegada, acabarem tots bojos, de moment penseu que ve Tots Sants, res de halloween, Tots Sants, i que qui més qui menys estara fent botifarrades i passant-ho be. Anims a tots i totes.

ARA TAMBE AMB VOCACIÓ DE SERVEI

Estimats amics, a partir d'ahir ja veu poder veure que he fet una altra vegada unes petites modificacions al meu blog. he posat enllaços web de llocs d'interés que crec, que us poden fer servei tant sigui per consultar coses, com l'estat del transit o horaris de transport public, com per llegir les noticies on-line, sense necessitat de buscar massa per internet, ja que aquí tindreu una mica de tot això, i també hi ha un lloc per l'humor, com podeu veure, tot això és per fer més atractiu el blog, perquè sigui un lloc de trobada de tots nosaltres, encara que sigui només de forma virtual. Esperant que us agradi us envio una salutació a tots i totes.

ESTEM BEN ARREGLATS

Avui hem pogut veure per televisió o per altres mitjans, com es formava un caos monumental, a l'autovia de Castelldefels, a causa de que en una Autovia de 2 carrils per sentit, en el sentit d'entrada a Bcn, s'ha habilitat el carril esquerre per la circulació d'autobusos, que supleixen el servei de rodalies renfe. Una distància de Castelldefels a Barcelona d'uns 20 quilòmetres, s'ha trigat fins a 2 hores per fer, qui ens governa? qui projecta les nostres obres.

També podem parlar de la carretera que va de Valls a Tarragona, en la que es va fer una reforma segons m'explica gent de la zona, que només ha servit per trigar encara més per nar de Valls a Tgn, per no parlar d'un tram de l'autovia A-2 que està limitat a 80 i a mi personalment em fa impressió fins i tot nar a aquesta velocitat en aquest tram, els altres que jo conec val a dir que estan molt millors, o per no esmentar la collada de toses, la qual abans d'arribar -hi passes per la c-17 que més que una nacional, reconvertida en autovia sembla en alguns trams, no serem més catastrofistes, que enlloc de curves tingui chicanes de circuit de carreres, i un munt de desgabells des d'Alfarras a Bcn i de Portbou a Alcanar passant per Manresa osigui, per tot arreu una mica penso jo, que hi han al nostre pais.

De vegades em pregunto que hem fet per mereixer això, que hem fet per que es trigui 20 anys a poder anar a Lleida per via ràpida sense pagar autopista, quant trigarem més ja a poder nar de Tgn a Bcn i viceversa per una N-340 convertida en autovia per fi? per quan el conjunt de viaductes i tunels de Ribes de Freser a La Molina per no haver de passar la collada de Toses, o pagar el tunel del Cadí, que per cert val als vols de 10 Euros, quant el tunel del Puymorent, a França és de la mateixa longitud, metre a munt metre a vall, i val 5 euros i poc. Ja fa masses anys que ens prenen el número, qui ens gestiona? qui ens governa?, qui fa els plans de futur?, per que quan s'executen ja estan obsolets?, totes aquestes preguntes son retòriques evidentment però necessaries, una salutació i un miracle per que tot això s'arregli.

Pel que més greu em sap és per la gent que agafava el tren cada dia, no només de rodalies, sino gent que com una noia que va sortir a les noticies va de Tgn a Vic, i com aquesta noia molta gent de Tgn i Rodalies, i els que van per la C-31 i sense culpa es troben el sidral del mil.leni. Ai senyor!

JO TAMBÉ FAIG REGIM

Si senyor, igual que al 1998 i al 2003, he iniciat un regim, treballarem per que vagi be. Arriba un moment en que quant veus que els pantalons costen d'entrar, que la goma del pijama queda a sota d'una sospitosa panxa, i que tornes a ofegar-te al pujar una escala, i que et passen la ma per la panxa, i et diuen: Ui, estas tornant a fer panxulina eh!, recordes quan no t'entrava res. t'enrecordes de quant pesaves 90 quilos, i del que et va costar arribar a 72 quilos, i veus que vas pel mateix camí de tornarte a convertir en un magatzem de les mantequerias leonesas de nou, i no ho volem això per tant a fotres i a baixar pes tu.

Un dia més

Avui és un dia més, ara vaig de tarda, el que vol dir que la Núria només ens veiem com una hora i mitja al dia, que els matins ( i no a tv3) sem fan curtissims perquè no dona temps a res, que a la feina cada cop marxem més companys, i que et sens cada cop més sol, sort que encara quedem alguns dels veterans; imagineu-vos com esta el pati, que jo porto 5 anys i soc vetera, encara que dels menys, però veterà, per sort estem posant remei, i ja estem intentat redreçar la situació per trobar una altra cosa, això si, pausadament que les coses fetes de pressa no surten be. De vegades em pregunto si no estic malgastant la meva vida, i penso en l'apartat feina si, però com trobar una feina que et realitzi només esta a l'abast d'uns pocs, suposo que m'haure d'aconformar, com tothom, i continuar lluitant per les meves condicions laborals, que de moment no ens surt malament, només va a poc poc, però anem avançant, i mentres estigui treballant aquí i em quedi un alé de vida, jo continuaré lluitant, pel que crec que és justa demanda.



En el planol personal soc un home afortunat, ja que tinc una dona per la qual puc posar la ma al foc, (i no em cremo), per qualsevol cosa, ja que és la persona més noble del mon, i si jo dic que es pot posar la ma al foc per ella, es pot i punt! i crec que ningú que la conegui, serà tant desgraciat per dir el contrari, i si ho diu, només és una persona mal informada, i que projecta les seves frustracions, i complexes d'inferioritat, i potser també els seus propis defectes com a persona , sobre la persona més noble del mon, però com ella és tant bona, i la seva aura a tothom contagia, no pot haver ningú que digui el contrari sobre ella.

QUIN DIA

Avui he acabat petat, l'esquena està que treu guspiretes, el cap vol esclatar com un petard de Sant Joan, les cervicals, millor no parlar-ne, això em fa veure que em faig una micona gran, i que hauria de tornar a fer esport, correr, fer bici estàtica, etc. Però com que tinc la dona més excepcional del mon, i m'alegra sempre, i a més em trobo els vostres comentaris aixo s'atenua i disminueix, oi que és un consol? que positiu que estic, no? salutacions blogolegs.

PER SEMPRE JOVE

Per sempre jove, el títol traduit, de forever young, podriem dir, que és un cant a la joventut, tots volem mantenir-nos el més jove possible, tenir una aparença de menys edat amb la que tenim, però no creieu que ademés de conservar-se be, o rejovenir-se, no és millor envellir amb classe com els bons vins, com els vins que tothom demana en un sopar car, que quasi ningú es pot pagar, envellir com un bon whisky, aquell car que només prenem en ocasions especialísimes, o envellir, com les catedrals i castells, que es mantenen en peu majestuosos, després de centenars d'anys, jo crec que és més important envellir, amb classe, saber que et fas gran, però renoi, que ja voldrien els demés envellir així. Ho deixo en les vostres mans.

Com va dir Primo Levi: Si això és un home

Ja se que m'he copiat, de Primo Levi, el títol del seu llibre, si això és un home, o una dona, tant se val, va per tothom. Acabo de veure un video, que he rebut, per e-mail, alguns de vosaltres, l'haureu rebut ja, o estareu a punt.

És un video (NO APTE PER MENORS D'EDAT, NI CARDIACS NI SIMILARS, NO ÉS BROMA ÉS D'UN CONTINGUT ULTRAFORT), de denuncia en el qual, es veuen imatges, molt dures, que és dir poc, son més aviat de crueltat sense límits, on es maten animals en vius, només per la crueltat egoista de fer abrics de pells. Mai havia vist, crec, una cosa tant bestia, tant cruel, que em remogui per dins d'una manera que sento fastic, per la raça humana, en moments com aquest.

Hi han hagut, crueltats molt diverses al llarg de la historia, però crec que aquesta està al nivell de totes elles, la baixesa moral i espiritual d'aquesta gent, que no es mereix ni tant sols que se li digui gent, que no te cap qualificatiu idoni per ells/es, que ni les alimanyes els arriben a la sola de les sabates, com es pot ser tant cruel, per matar en viu un animal, treure-li la pell en viu, aixafar-li el cap, i més coses que callo, com es pot ser tant fastigos, cruel, repugnant, només per fer abrics de pells, i que encara hi hagi gent que els compri!!!!!!!!!!!!!!!!, es indignanat, indigneu-vos tots junts amb mi si us plau, només podreu saber que sento al escriure això si mireu el video, però podeu tenir malsons inenarrables uns ho juro.

Al final del video és recullen firmes per aturar-ho, no se si servirà d'alguna cosa, però val la pena intentar-ho, pels pobres animalets, que son els nostres amics, i que ells no ens farien mai de la vida una cosa així, ni tant sol als que son així de cruels amb ells, potser sona malament dir-ho, però ara em sento una mica animal al veure-ho, jo mai havia vist la crueltat, en persona, cara a cara, i ara ja l'he vist per desgràcia, el video s'ha de veure, per ells, ells ho valen i ho mereixen, que el mirem, que sapiguem que fan amb ells, encara que no és apte per tothom, ni jo mateix se com le pogut veure, suposo per que els animalets pobrets ho mereixen, ja que l'esforç de mirar-lo no és pot comparar al patiment que han tingut ells. Aquest escrit està dedicat a tots els animals del mon.

PD: suposo que rebreu el mail de denuncia, per que us hi afegiu qui ho vulgui per aturar aquesta massacre, si no us facilitare l'adreça al meu blog, sabre que no l'haureu rebut per que m'ho direu als comentaris, i si no el voleu rebre ho ententre. Una abraçada a tots els blogolegs. Recordeu la indicació de l'edat i de la recomanació de salut.

PLOU PER FI

Per fi comença a ploure, o això sembla almenys; ja era hora que caiguessin unes gotes del cel, ja era hora que l'ambient es netegés. Ja se que mai plou a gust de tots, i que a segons qui, no li va be que plogui, per diverses raons, i també per que ens aixafa un cap de setmana o ens fot per anar a treballar.

Però pensem per un moment en les capçaleres dels rius, que tant necessiten aigua per que els nostres rius no s'assequin, els nostres boscos, que necessiten de l'aigua del cel perquè els arbres i demés flora i fauna pugui sobreviure, dels pantans, que si s'assequen, no podrem ni beure aigua, en les desembocadures dels rius, que necessiten aigua per que el mar no entri en els deltes ni trams finals de rius, com el delta de l'Ebre, que necessita aigua, i d'altres rius, pensem en les terres de catalunya en que plou poc i que que plogui, més que una mala passada d'un cap de setmana o d'un trajecte a la feina, és una bendició, ja tocava que plogues. Aniria be un "xiri-miri", que caigués de forma intermitent durant el dia i durant la nit durant un més o dos, ja se que em direu de tot, però és que després ens queixem tots, del canvi climàtic que fa que no plogui entre d'altres coses, dels pantans que s'assequen, i es clar és que les restriccions son una putada, però després ens queixem de que plou. Simplement ha de ploure i prou, no? almenys una mica tu! i ara una cançó que va be per aquest moment.http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,29,0" width="366" height="75">http://www.goear.com/files/localautoplayer.swf" />http://www.goear.com/files/localplayer.swf" flashvars="file=575dc24" quality="high" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" width="366" height="75">

Ho sento

Ho sento em sap greu, aquests dies, no he posat coses noves al blog, i tampoc he contestat els vostres, us envio aquesta nota perque veieu que no m'oblido dels demés blogs, només que no se que em passa aquests dies, que semblo un gat esbojarrat que li passen les hores massa rapid, en breu posaré comentaris als vostres blogs, una salutació molt forta.

Avui no acaba de ser un bon dia però per sort tinc a la Núria

Avui no acaba de ser un bon dia, he descobert, que el mobil nokia que m'havien canviat per un altre perque no anava be, continua sense anar be, ara és un altre problema, jo tenia la concepció de que nokia era una bona marca, peroò ara no se que pensar ja, internet va com el cul, i vaig de cul també per que vaig de tarda i a sobre no veig a la Núria més que 1 hora i poc al dia, però per sort la tinc a ella, i ademés el record del dimarts de veure la seva cara de felicitat quan va veure les sorpreses que li tenia reservades, sorpreses que les mereix perque és el millor de ma vida, el dimarts 2 d'octubre va fer 28 anys, li vaig fer portar a la feina un ram de 28 roses, a casa l'esperava un cami de petals de roses grogues fins el llit que estava ple de petals, i hi havia una panera de perfums i demés coses, ademés del seu pastis preferit a la nevera, un sacher, sort que tinc aquestes coses, sort que tinc la meva Núria, que és el millor del mon, és un angel, i parlant d'angels escolteu aquesta canço dedicada al meu angel.

Recordant cançons

L'altre dia, a l'apartament dels meus sogres,estavem la Núria i jo veient una televisió francesa, quan va apareixer, una cantant que és diu Bonnie Tyler, a molts, no us sonara, però jo us poso una cançó, tot esperant que us soni i que la disfruteu.

Centralismes

Si és cert, el centralisme de Barcelona, equival en molts aspectes al centralisme de Madrid cap a Catalunya, però s'ha de tenir en compte que Catalunya és un pais massa petit per tenir una conurbació com la de bcn, conurbació creada de fa molt de temps per uns poders que quedaven ben lluny de nosaltres, a Madrid per ser exactes, i que no vem poder aturar mai fins que hi ha hagut el que hi ha. hi ha una manera de solventar-ho, i és provocant un repartiment de la població per tot Catalunya, per que quedi anivellada la població del camp i de les demés capitals amb Bcn, però això te un problema com a minim, si és fa desordenadament, tindrem escampats per Catalunya, els problemes d'urbanisme d'Hospitalet, Cornella, Bcn, Badalona, Ciutat Meridiana etc. Llocs on va haver un creixement desordenat i amb manca de serveis, cosa que si fa no fa passa ja a alguns pobles de Catalunya i d' Espanya que estan creixent molt rapid gracies a una industria del totxo inmensament forta, massa forta. Un altre problema, és que potser hi hauria una serie de problemes socials que pots veure si parles amb la gent de l'anomenada conurbació veureu, que és transplantarien a la resta de Catalunya. El millor és fer una política de repartiment suau juntament amb una altra de foment de la natalitat al mon rural, i a les capitals petites, per que el pais sigui com la Catalunya o l'Espanya de la República on veus autoritzades diuen que la població estava molt repartida entre el camp i la ciutat.

Ademés de que hem de promocionar a tot el país una industria que no és basi ni en el turisme ni en el totxo, una industria de fàbriques, de logística, d'investigació etc, que permeti crear llocs no només a bcn i conurbació sinó a llocs més allunyats, com de les terres de Lleida on la densitat de població no crec que sigui de les més altes diguem-ne, juntament amb la millora dels transports per via ferrea, i per carretera. nosaltres si ens ho proposem podem fer un pais que s'acosti al que és Suissa, salvant les distàncies i diferències, només hem de treballar junts, sense influències d'un centralisme franquista, que en opinió meva encara s'arrossega, i que el seu major exit ha estat dividir, nacions historiques com és el nostre cas, o els del Pais Valencià, on Castello i Alacant no poden veure a Valencia.

L'alttre dia vaig tenir l'ocasió de parlar amb un xicot de Reus, que estava queixòs de Tarragona capital. Aquest noi m'explicava, (Jo no ho sabia) que en un principi l'estació de l'Ave havia d'anar entre Reus i Tarragona entre l'aeroport i el Centre cial de les Gavarres, era una proposta ja que no podia haver dues parades d'ave segons Renfe a reus i una altre a Tgn, Reus va renunciar a la seva. Tgn no, i renfe la va posar on es ara. Jo no se fins quin punt és cer això, tampoc conec be on son l'estació, però si això és cert veiem que hi ha centralisme encara que sigui petit a tots llocs, no vull entrar en la legitimitat de ambdues demandes però si això és així per que no va renunciar Tgn a una estació d'ave a dintre seu, en benefici de posarla entre l'aeroport i les gavarres, i crear un gran complex, repeteixo no se fins quin punt és cert, però veig que ens queden coses per pulir en aques pais, i uns governants amb autoriat per fer seure a tothom a parlar i baixar del burro.

No son critiques destructives, tot el contrari. Salutacions

Hem estat a la Seu i a l?Albi (França)

Aquest cap de Setmana hem estat a la Seu d'Urgell i a l'Albi. Tots dos llocs son preciosos, a la Seu feia anys que no anava, francament és una ciutat molt acollidora i amb un centre historic que m'agradat molt, i una catedral i un claustre que s'han de veure.

A l'Albi hem vist la catedral que és preciosa i diferent a les que ja he vist i el museu Tolusse-Lautrec.

Salutacions

Crítica Sana

Avui, estimats lectors, vull dedicar un espai a un afer que crec que és d'importància capdal per Catalunya. Sovint no només els nostres dirigents i/o agents socials s'omplen la boca dient que som un país una nació; però quan veiem per exemple el telenotícies de la nostra, veiem entre d'altres coses que quant es parla d'esports, s'anomena el Barça l'espanyol i el nàstic si està a primera, però encara que estigui a segona, o encara que el Girona estigui a 2ªB (crec) i el Lleida igual, perquè no els poden anomenar més, son part de l'esport català, i el mateix en d'altres esports; perquè no poden donar més informació del que passa a les terres de Lleida (a informació general vull dir), o en d'altres indrets de Catalunya, per quan una comunicació en tren com Deu mana a les terres de Lleida sense sentir a parlar de si suprimeixen alguna línia de tren de les poques que hi han per falta de public, per quan, una millora de la xarxa viària que ajudi a connectar mitjançant autovies i/o autopistes (gratuites evidentment) el pais de nord a sud i d'est a oest, o la remodelació d'algunes vies com p.e: Valls-Tarragona que hauria de ser autovia i no la carretera que hi ha ara, o per quan una connexió decent per terres com el pallars (tots 2), de Lleida a Puigecerdà passant per la Seu per entendre'ns, o pel Solsonès, o per quan els viaductes i tunel de la valla de Toses, que connectaria el Ripolles amb la Cerdanya, donant un bon impuls econòmic a la zona, com el que val donar l'eix transversal en el seu moment, via de la que val més no parlar-ne, vies que per mi no son ni de bon tros el que ha de tenir un pais com el nostre, o fer-ne de noves i vivificar terres que amb prou feines no tenen industria o que per nar a fora han de passar ports com el del Cantó (fa temps que no hi passo no se si han fet res), o la collada de toses.

A ningú se li escapa que el tunel de Toses a mi m'aniria de conya per nar a la Cerdanya, si ho reconec, però és una veritat inquestionable que és necessita aquesta i moltes d'altres vies, passi jo o no, també son conscient de que Barcelona és molt gran i s'han de fer grans inversions com a ciutat Gran que és o ciutat amb una zona d'influència molt gran, donats els habitants que te i el pas que suporta, però si no simultanegem aquestes inversions de bcn amb les que he citat, no anirem gens be en aquest pais gens be, ja se que hi han projectes, que volen fer coses aquells que ostenten el poder, però com a ciutada crec que no n'hi ha prou, ja se que pel TN hi ha el comarques, però no poden reduir l'actualitat del nostre pais a un TN comarques que per mi és un complement.

Un dia vaig dir de fixar-nos en aquesll de fora que fa anys que ens passen la ma per la cara (com Suissa Alemanya etc) i prendren exemple.

Podria haver citat més coses però crec que m'ha allargat molt. Una salutació.

Sobre mi mateix

Molts dels que visiteu aquest blog, em coneixeu be, uns més que d'altres per descomptat, alguns potser s' ho pensen. De ben segur que coneixeu varies facetes de mi, com per exemple: La del que anima la festa, la del serios que parla de política i d' actualitat, la de l' emprenyat i rallat amb el mon i la vida, i moltes d'altres, una altra d' elles és la de romàntic, potser alguns ja la coneixeu, uns d'altres no, els que no la coneguin seran els que probablement, i sense ànim d' ofendre a ningú, els que em coneixen menys, la del que li agrada abraçar a la seva dona, que és el més important de sa vida, la del que li agrada dir-li a ella que està bojament enamorat d'ella i que els dies no passen si no hi és, que m'encanta despertar-me cada dia al seu costat i que només de que estiguem junts per mi és un plaer inmens. i prova d'això us poso un parellet de cançons d'un cantant que es diu Chris Rea, aviam si us agrada vailets i vailetes.

SE' N VA L'ESTIU

Si estimats amics, se' n va l' estiu, i amb ell se' n van coses positives i no tant positives, p.e: com a positiu les vacances, el veure mon, conèixer gent nova, llocs nous, cultures noves, practicar idiomes, això tant de bo ho pogues fer més cops a l'any, però m'aconformo si senyor, trobo que soc afortunat, com a negatiu, se' n va la calor, o se n'anira, ja seria hora tu, i com a comiat perque no esteu tristos us poso una canço que sona a estiu. Fruiu-la.

PER LA IAIA

Avui em vull permetre fer un petitet escrit d'homenatge a la iaia. Ara fa una estona, la Núria m'ha donat la notícia de que la portaran a una residència; i m'ha dit que a casa estaven tots plorant. Jo nómés puc dir, que des dels més de cinc anys que porto amb la Núria, encara que la iaia ja estava malalta, encara la vaig conèixer en una època en que podies tenir una conversa amb ella, jo n'he tingut unes quantes, menys que d'altres segur, ara per desgràcia això ja no és tant així, però no per això menys importants per mi, He estat un dels testimonis del seu declivi d'un temps ençà, i encara que de vegades ha tret un pelet de polleguera a més d'un, per sobre de tot és una persona que malgrat les seves limitacions en aquesta etapa final de la seva vida, ha demostrat i demostra carinyo pels demés, almenys jo no tinc cap queixa, (espero que ella no en tingui cap de mi), ja se que a més d'un li ha fotut un moc, inclús algun improperi no desitjable ho se, i de vegades ho he vist, però he vist moltes d'altres positives, també ens ha fet riure més d'un cop, i la Núria m'ha explicat moltes coses de quan era petita, i amb molts bons records per cert.

Alguns em jutgareu dient que soc massa positiu, uns d'altres que massa negatiu, però no soc aquí per treure defectes a ningú, sinó per dedicar-li un espai a una persona que s'ho mereix, per que per sobre de tot tots en tenim de defectes, jo el primeríssim, i ara no és moment de parlar-ne trobo. Jo crec que ella malgrat que de vegades hagi fet males cares, i hagi dit coses que no voliem sentir, crec que dintre d'ella, sap que a aquells que se les ha dit, han estat al seu costat. No busqueu en aquest escrit humil, més del que hi ha, un homenatge a una persona que crec que se'l mereix i punt. ÉS PER TU PEPETA.

LA VERGONYA

Estimats blogolegs,

És una vergonya, que un barça amb els reforçós que ha fet, perdi la copa Catalunya, arriba un moment en que penses si potser, que els hi sigui igual la copa del nostre pais, si si, ja se que no vas a la uefa, i que no figura en el panorama internacional de les copes, pero el senyor Laporta, voleu dir que imprimeix a l'equip, tant jugadors com tecnics, el que és aquest club?, tant catalanista que sembla tu. I ademés de vegades sembla que obliden la afició que representen, i que si segueixen així al camp nou deixarà de nar la gent, fins al punt que és vora més ciment a les grades que en una urbanització en construcció. Potser si que fa falta un paio amb ma dura al vestidor, que els hi ensenyi que son empleats del club, molt ben pagats per cert, i que si no treballen com Deu mana, n'hi ha molts disposats a venir a aquest club, només cal buscar i tenir l'ull de Cruyff o de tants d'altres que entenen de futbol.
Salutacións.

QUIN BARÇA

GENIAL TU: quin barça, els jugadors venen quan volen, l'entrenador no sap quan tornaran, i el president........ on és? existeix? qui posa ordre, ai mareta meva que sera d'aquest equip?

Raonaments Fonamentats

Si és cert. He dit molts cops que m'hauria agradat nar a viure a l'extranger, però, sempre des de la sana enveja, repeteixo sana, que provoca el veure que a d'altres llocs, es viu millor, i la propia gent del pais es preocupa més pel seu manteniment, i per la seva cultura, resumint per tot. No és dolent enmirallar-se en d'altres paisos, només és que després de discutir-me des de petit, defensar Catalunya des de petit, t'afarta veure com et sens sol, principalment pel govern del meu pais, quan veus que economicament va pitjor (i en més coses), que el govern lluita menys cada cop, i més organismes, t'emprenyes tant, que penses que el millor que pots fer és mirar-ho des de fora, a veure que falla i aprendre d'aquells que sincerament fa anys que ens passen la ma per la cara, no és crítica, no és despreci, és intentar estimular, i ajudar-nos a convertir els sentiments negatius en positius, inclòs evidentment, els que jo pugui tenir. Tampoc crec que jo estigui totalment encertat. És només un intent de despertar consciències adormides. Salut.

EL SANT DE LA NÚRIA

Dissabte va ser el sant de la meva dona, la NÚRIA, vaig fer-li uns regalets, i la millor satisfacció, va ser veure la seva cara d'alegria i joia quan els va rebre, la seva mirada el seu peto, això em va fer molt feliç, i encara més al ser al lloc on li vaig demanar matrimoni, a la vall de Núria. Ara només em toca superar-me a mi mateix el dia del seu aniversari. Que s'assabenti tota la Xarxa, NÚRIA T'ESTIMO, NÚRIA JE T'AIME, NÚRIA I LOVE YOU, NÚRIA TI AMO, NÚRIA DE QUIERO, NÚRIA ICH LIEBDE DICH

DEMA ÉS FESTA

Dema és festa, ademés és una festa molt nostrada i de casa nostra. Ens hem de sentir orgullosos d'ella, i sense desmerèixer a ningú, en contra de qui creu que això és ser antic i oblida les seves arrels, haig de dir que no és ser antic; només som gent orgullosa d'haver nascut en aquest pais que es CATALUNYA.

Humanitat inhumana

Estimats amics,


Aquests dies, hem assistit malauradament, a uns fets que ens han colpit a tots o que ens haurien d'haver colpit almenys. Per exemple i només per començar, un nen es maltractat i quan els serveis socials s'en fan càrrec, els veins diuen que ja sentien plors de fa temps i que pel que es veu ho debien suposar el que passava pero que no van dir res, un home desapareix de la seva residencia i després de buscar-lo per fora removent cel i terra resulta que era tancat a una cambra de manteniment. Als ancians sel's abandona al carrer, en benzineres de vegades pels seus propis fills. Només pretenc que tots plegats reflexionem una mica d'on nem a parar i en quina societat vivim, en que la gent (en general parlo) sembla que no es preocupa pels mes desvalguts, som una societat madura? humana? reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.

vull posar una cançoneta, es de fa anys, potser alguns no l'haureu sentit mai o no us sonara, el grup es diu the fool's garden, i la canço es diu the lemon tree, es una canço lenta, que et convida a reflexionar i a sobretot a gaudir d'un bon moment. Espero que us agradi i que us aprofiti.

UN SINCER HOMENATGE:

Vull fer un petit però sincer homenatge, a un artista que ens ha deixat, a un home que era un comunicador excepcional, un dels millors cantants d' opera del segle xx; es tracta de Luciano Pavarotti, el qual ha mort a l'edat de 71 anys víctima d'un cancer.

Si us haig de ser sincer, a mi l' opera mai m' ha dit gaire cosa, però quan es tracta d'artistes i persones tant excepcionals com en Luciano, una persona que estimava i abraçava el públic, un gran artista i millor persona, crec que tots ho em de sentir, per la perdua no només artistica sinó humana, de la persona que no oblidem, rebia els figurants del teatre on actuava amb total normalitat, un home que va tenir la porta del seu camerino sempre oberta a aquells que volien entrar.

No se que més dir, podria dir moltes coses, però no em vull allargar massa, simplement dir que ho sento, i tambe afegir amb el meu pobre italià: Luciano la piu bella voce de l'opera a morto, ma lei sempre sera al nostre cuore.

ADEU LUCIANO

L'enganyifa popular

Si si, enganyifa popular, a la que estem sotmesos, segons la meva opinió, dia rere dia. Per començar, tenim un caos en infraestructures impressionant, economicament, som un pais que va cap a enrere, en sous, en condicions de treball etc, i mentrestant, la gent continua (o continuem, potser tots hem d'entonar un mea culpa general) distreta en banalitats; com segons quins programes de cor, telescombraria i més coses. Aleshores quan mires altres paisos d' Europa, et ve una mala llet inmensa.

M'explicaré: a França el nostre pais vei, segons informació de gent que hi viu, tant ciutadans de procedencia extrangera com francesos de generacions, pagues molts impostos, es cert, pero p.e: la santitat funciona molt millor, només hi ha cues quan necessites un trasplantament, per lo demés no hi han quasi ques, les escoles son gratuites fins certa edat, a la dona se li dona un 75% del que guanya durant 2 anys per que pugui estar amb el seu fill, el sou minim es més alt que aqui, segosn testimonis d'espanyols a França i Francesos de naixença. i si vas al super és cert que segons que és més car, però els productes de primera necessitat no són gaire més cars que aquí, les autopistes son de pagament, però les arees son per sucar-hi pa, i això després aqui per autocontentar-nos, diem: guanyen més però tot es més car, per començar en debats televisius en una ocasió vaig sentir que la vivenda no es tant cara, suposo que hi ha de tot es clar. En un altre reportatge va sortir un emigrant espanyol a Alemanya, que enyorat de la seva terra i el seu pais va tornar a Espanya, i al cap d' un temps de buscar feina va decidir d' abandonar per segona vegada el seu pais per tornar a Alemanya en vista de les condicions de treball que hi han a Espanya. Suissa és un pais en que el gover convoca un referendum cada dos per tres quan vol aprovar lleis.

La questió és: hem de intentar millorar el nostre pais exigint als qui governen que s' han de posar a treballar per millorar les condicions de vida del nostre pais, o creieu que no hi ha remei, i que la solució és resignar-se i tragar, o anar-se'n a viure fora, ja se que a fora tampoc hi ha el paradís això si, pero no em negareu que per segons que som la cua, la riota i altres coses no gaire positives d' Europa. HO DEIXO A LES VOSTRE MANS.

Un Català indignat

Benvinguts al meu blog

Hola a tothom:



Aquest és el primer escrit d'aquest blog, esperem que n'hi hagin molts més, no només meus sino de tots aquells, que volgueu plasmar la vostra opinió, sobre qualsevol tema (sigui d'actualitat o no) tant si el planteja un servidor de vosaltres, com si el planteja algu altre.



Espero que aquest blog us agradi, i que entre tots el feu un lloc de reunió (encara que virtual), en el qual, poder intercanvia parers, i explicar vivencies.



Tot desitjant que aquest sigui el princicpi d'una gran amistat us saluda un amic vostre,



Sebastià de Sant Carles i Gil