UNA VERITAT COM UN TEMPLE

QUAN S'HAGI CONTAMINAT L'ULTIM RIU, QUAN S'HAGI TALLAT L'ULTIM ARBRE, QUAN S'HAGI MATAT L'ULTIM ANIMAL, US ADONAREU QUE ELS DINERS NO ES PODEN MENJAR.

És una dita que vaig sentir fa molts anys, dirigida a tots aquells que poden fer una passa decisiva per canviar el rumb de les coses. Ja se que entre tots ho podem fer, però no n'hi ha prou, aquells que ostenten el poder han de fer una aportació decisiva. Serà idealista, però ademés de demanar sacrificis als de baix de tot, a nosaltres, també ells han de posar el seu gra de sorra, que més que un gra en el seu cas seria una montanyeta, i si el posen, que en posin més. Només és una crítica constructiva, amb ànim d'estimular positivament.

SEMPRE ÉS DIFICIL

Ahir vaig tenir, una conversa sobre economia global, vaig parlar sobre perquè els grans experts en economia, no van destinar esforços a reconduir l'activitat econòmica d'Espanya, cap altres sectors que no fossin construcció ni hosteleria, i resulta que la resposta és que és molt difícil, que s'han de destinar uns recursos que la generalitat no te, en investigació, i que el govern central també els hauria de destinar, que és un procés molt llarg, que costa molt, que les multinacionals tenen la paella pel mànec, ostres tu, sempre que es tracta de millorar la vida dels de sota sempre és difícil, penso jo. Ja pots esgrimir els arguments que vulguis que sempre hi ha parets que t'impedeixem passar, ja n'hi ha prou tu, aviam si la gent és desperta d'una vegada, i veu la realitat, i per començar estaria be ser un pel reivindicatiu a les feines, ja se que cadascu te els seus problemes, però a mi no m'ha anat malament, quant m'ha rebotat, no tinc el que voldria però tinc més del que tenia això si, bastant més. Després votar a partits extraparlamentaris, i que es trobessin els grans, que perden vots i que han de pactar amb gent que ni és pensaven. Ja se que sona molt idealista, però o reaccionem d'una fotuda vegada ni que sigui a poc a poc o l'aborregament general d'aquesta societat de consum i de distracció de masses ja sera massa gran. Si estic indignat, perquè veig que la gent la fuetegen i encara riu perque, pensa que encara l'han fuetejat fluixet, perquè veig que la gent li prenen el pel i a sobre s'ho creu. Jo no soc el més llest del mon ni pretenc salvar el mon però tu! entre salvar el mon i passar de tot hi ha un terme mig no? Salutacions.