PER QUE AJORNEM LA FELICITAT

Trobo que sempre ajornem la felicicta. Si, això mateix, sempre diem, quan acabi la carrera, quan trobi una feina millor, quan tingui fills, quan siguin grans, quan el que sigui. Sempre posposem la felicitat, i no ens adonem que la vida passa, mentre fem plans, per que la vida és allò que passa quan fem plans, i quan ens adonem, ja és massa tard, per què tant fer plans, hem perdut el temps planificant per després no fer res. Hem de fruir del moment, de trobar-li el positiu, de veure el bosc i no només els arbres, si no un dia ens despertarem amb 50 anys i veurem que no hem fet res de res. Salutacions.

CRIDA A LA CALMA

Si si, crida a la calma. Avui parlava amb un company de feina, sobre l'estress en que viu la nostra societat, i el qual per molt que nosaltres intentem anar tranquilets, no podem ni hem de defugir. Deia que si vas a un poble, tot és més tranquil, més calmat, i te raó, poso l'exemple de Sarral o Estavar, allà tret de coses que no ens puguin agradar, si treballes al poble, quasi pots anar a peu a tots llocs, i si vas amb cotxe aparques on vols, i al poble més o menys igual, no trobes tant soroll ni molt menys, i el temps passa més lent, en canvi a una ciutat mitjanament gran; i no cal que sigui de gran com Barcelona ni molt menys, vas pel carrer, i la gent va histèrica, cap a qui cap allà, falta temps per tot, sempre hem d'apurar, no hi ha temps per res, i a sobre veus un trosset de reportatge de 30 minuts en que es parla sobre l'exces de consumisme i dius, AQUI HI HA ALGUNA COSA QUE PATINA, consumim massa, donem massa valor als diners, és cert que es viu amb menys estretors amb un sou de 2000 euros que un de 1000, però que el llegir no ens faci perdre l'escriure, no cal vendre l'anima al diable, per diners ni ens passarà res si no arribem a ser el director general d'una gran empresa, donem més valor al que importa, LES PERSONES. Així us convido a tots a intentar recuperar l'esperit de tranquilitat d'abans, quan tot anava un pel més lent, oi que diuen que no val la pena anar com un formula 1 per la carretera per que l'únic que guanyes un quart d'hora, i corres el risc de matar-te, doncs a la vida igual si correm massa guanyarem poc i que l'estress no ens provoqui un infart. Salutacions i Passa-ho.

L'amistat

La veritat, és que fa temps que per mi l'amistat no existeix ja, crec que he rebut massa decepcions a la vida per part de les persones, ja se que em direu que a tots ens passa el mateix, que hi ha gent que val la pena, però jo l'unica amiga que tinc a part de la meva dona és el meu amic Lluis, jo no otorgaré mai més aquesta paraula a ningú, o ho intentaré almenys, ja que quan la otorgo tot va malament. Potser és que espero massa de les persones, no ho se, el que se és que quan algú em decepciona és per sempre, i que la confiança és com la virginitat, un cop perduda no es recupera, jo ofereixo la meva ajuda a qui calgui i estaré al seu costat, però llevat d'aquestes dues excepcions res de res. Quan veus que tu ets el que truques sempre, que ets el que envia sms, sempre el primer, i que no et diuen coses que qualsevol "amic" et confessaria, arriba un moment en que et canses, i que de canvis significatius en la seva vida no t'enteres més que per terceres persones, l'unic que puc dir és DECEPCIÓ TOTAL. Ho sento però és així. Només espero que la vida els posi al lloc que els correspon, que estic segur i tinc tota la fe que serà així. Per sort la persona més important de la meva vida LA Núria no em falla NI EM FALLARÀ ESTIC SEGUR. Salutacions.

PER FI TORNO! (de moment)

Ara ja fa feia temps que no escrivia al blog. Diguem-ne que estava sense esma per escriu-re, o que no en tenia ganes. L'ultim escrit va ser per la mort de la Iaia. D'ençà cap a qui, hi ha hagut molts successos, com per exemple que a la feina la demanda laboral que vem posar un grup de 13 treballadors a traves del sindicat, ha donat fruits, i hem aconseguit la categoria professional que reclamavem, amb el corresponent augment de sou, que sempre va be, va ser una gran alegria, un gran triomf històric, aconseguit per el grup dels 13 i comisions obreres es clar, el meu sindicat, del qual formo part, i del qual soc membre de les llistes electorals a les eleccions sindicals que es van celebrar ara fa 2 anys i poc. També una amiga nostre es separa ( tot i que els que em coneixeu un pel sabeu que la paraula amic no la otorgo a ningú menys la meva dona, que és la meva amiga també, i una excepció de fa molts anys, ja que per mi la amistat ja no existeix, donat que quan otorgo aquesta paraula a algú tot va malament), la qual te tot el meu suport, Els seus fills per mi son com uns nebots, i me'ls estimo moltíssim. I be com a tema d'actualitat de moment no tinc res a comentar, en aquest moment, en el proper escrit ja tindré un article elaborat per tots vosaltres. Una abraçada per tots.