Aquests últims dies, no estem passant una bona ratxa. La Montse, s'ha trencat tíbia, peroné i tormell. La van operar ahir, i l'operació va anar be, llarga però be; ara toca una recuperació que començarà per estar 3 mesos sense tocar el peu a terra, però entre tots l'ajudarem n'estic segur. Va ser una ensopegada tonta que ha costat bastant, però tot se supera.
La iaia no està gaire be, la veritat gens be, esta fomuda, deixe-m'ho aquí, i avui quan el metge ens explicava la situació, ens hem quedat la Núria i jo molt aixafats, a mi se m'han humitejat els ulls en veure com està i el que ens ha dit el metge. Els que em coneixeu ja sabeu que em costa que els sentiments m'aflorin d'aquesta manera, és com soc i no se li ha de donar més voltes, unes persones tenen més facilitat que unes altres per això. Ja se que és una persona gran, que quan s'arriba a certes edats ja se sap el que passa, però ens entristeix molt a tots. No son un bons dies, només espero que després d'aquesta boira després vingui el sol.
La Pepeta no és la meva avia, ja ho se però jo me l'estimo com si fos la meva. Una salutació a tots i totes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada