dimecres, 14 de novembre del 2007

Quina vida no?

Que lluny queden els temps de "Saint Germain"quan els tenies tots darrere teu com mosques a la mel mostran-te indiferent dient que no volies estar lligadaTastaves el millor de cada platsaben-te la més maca i popolar a festes d´amagaton no era convidatsempre tornant de bona matinadaAra t´aixeques a les set per fer-li un cafè amb llet,domesticada, que lent et passa el temps domesticada, corrent darrere seu Va ser qüestió de probabilitats que trobessis per fi el teu igual va trigar a fer-te un nen el que a fer un cigarretal mes i mig ja et teníem casadaAra t´aixeques a les set per fer-li un cafè amb llet,domesticada, que lent et passa el temps domesticada, corrent darrere seu Vas tan de cul que no pots ni pensar Tot el que un dia vas tenir i mai més tornaràAra t´aixeques a les set per fer-li un cafè amb llet,domesticada, que lent et passa el temps domesticada, corrent darrere seu domesticada, que lent et passa el temps domesticada, corrent darrere seu . (els pets)

Aquesta canço demostra que com diuen en castellà quien mal anda mal acaba, i com diem en català tal faràs tal trobaràs, ha de ser un agobiament total viure sotmés psiquicament a una persona, estar dominat per ella o per ell, ser un dominat (calsasses) o una dominada per una persona que només ens vol per fer-li un servei, siguem nosaltres mateixos simplement.

3 comentaris:

moonlight ha dit...

que en una època hagis fet el boig, no justifica que algú t'acabi domesticant... que per alguna cosa no som animals

Airun ha dit...

mira, akesta cançó no magrada. i k una tia o un tio acabi sent esclau dalgu, de la seva parelle, es k gaire personalitat no té. no???

Anònim ha dit...

No no justifica, haber fet el boig que acabis així, però el fer el boig de vegades impideix pensar amb claredat, i aleshores és quan no distingeixes amb qui podem acabar anant, i és cert també que si et passa no tens gaire personalitat, però oi que el mon està ple de gent que fa el boig i un dia li posen fre? unes vegades és per el seu be, unes altres és per simple sotmetment, però és una realitat la gent que és infeliç per no tenir personalitat de plantar cara a la vida, això està dedicat als que necessiten alliberament personal.