Aquests ultims mesos m'han passat coses meravelloses, afegit a la de per si meravellosa cosa de estar amb la Núria, fa uns mesos vem tenir la noticia de que seriem pares. Jo en el moment que ho vaig saber em vaig emocionar moltissim, em vaig posar a plorar d'alegria, era com si de sobte, totes les preguntes que em feia sobre la vida s'haguessin respost de sobte, vaig plorar com un nen, i d'alegria per que seria pare, es inexplicable el goig que sents quan saps que tindras un fill.
Ademés gràcies al facebook he retrobat un vell amic que es diu Dani, vem estudiar junts, i l'he buscat pel facebook, i l'he trobat, he enviat una solicitud d'amistad i l'ha acceptat, i ara a reprendre el contacte, de vegades la vida pot arribar a ser meravellosa, imagineu el que sento quan dia a dia veig la panxa de la Núria amb el nostre fill a dintre, no h puc explicar, es magic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
oi tant kes magic carinyo, i sentir com es mou i rebre les patades i k tu les puguis notar. ser pares és fantàstic i espero k ens en sortim i espero saber fer de mare i tu de pare. i el facebok... ja et vaig dir kes una pasada!!! malegro k tagis retrobat amb el daniel (dema es el seu cumple)
Publica un comentari a l'entrada