CRIDA A LA CALMA

Si si, crida a la calma. Avui parlava amb un company de feina, sobre l'estress en que viu la nostra societat, i el qual per molt que nosaltres intentem anar tranquilets, no podem ni hem de defugir. Deia que si vas a un poble, tot és més tranquil, més calmat, i te raó, poso l'exemple de Sarral o Estavar, allà tret de coses que no ens puguin agradar, si treballes al poble, quasi pots anar a peu a tots llocs, i si vas amb cotxe aparques on vols, i al poble més o menys igual, no trobes tant soroll ni molt menys, i el temps passa més lent, en canvi a una ciutat mitjanament gran; i no cal que sigui de gran com Barcelona ni molt menys, vas pel carrer, i la gent va histèrica, cap a qui cap allà, falta temps per tot, sempre hem d'apurar, no hi ha temps per res, i a sobre veus un trosset de reportatge de 30 minuts en que es parla sobre l'exces de consumisme i dius, AQUI HI HA ALGUNA COSA QUE PATINA, consumim massa, donem massa valor als diners, és cert que es viu amb menys estretors amb un sou de 2000 euros que un de 1000, però que el llegir no ens faci perdre l'escriure, no cal vendre l'anima al diable, per diners ni ens passarà res si no arribem a ser el director general d'una gran empresa, donem més valor al que importa, LES PERSONES. Així us convido a tots a intentar recuperar l'esperit de tranquilitat d'abans, quan tot anava un pel més lent, oi que diuen que no val la pena anar com un formula 1 per la carretera per que l'únic que guanyes un quart d'hora, i corres el risc de matar-te, doncs a la vida igual si correm massa guanyarem poc i que l'estress no ens provoqui un infart. Salutacions i Passa-ho.