Qui em coneix de fa temps, sap que durant un temps, la fe en Deu i jo no vem seguir el mateix camí, senzillament no se si és que no hi creia, si tenia una crisi de fe o que. Però un dia, ja sabeu que a Carcassona, vaig demanar que si us plau que el gruista que ens havia d'assistir a la Núria i a mi, (ja sabeu que va passar no ho repetirem), parlés espanyol o català, que aquell dia jo estava saturat, no podia més, estavem tots 2 esgotats, i va venir un noi, En Martínez, al qual li estarem eternament agraits, i ens va ajudar amb el gruista; Un cop al taller un mecànic parlava una mica d'espanyol, Conclusió Deu em va ajudar, és un senyal.
Segon senyal: Ahir vaig anar i tornar en un matí a Sallagosa (Allà a Estavar) a pagar un impost que el meu sogre, l'Anton no podia anar a pagar fruit de la situació en que estan inmersos per la lesió de la Montse. Quan tornava abans d'entrar al tunel del Cadí, un noi amb una Picasso com la de la Núria i meva, em va fer senyals per que em parés, tenia problemes per canviar una roda, el vaig ajudar com vaig poder, no vaig poder gaire però tot i així m'ho va agrair, em vaig estar amb ell sobre 15 minuts. 15 Minuts que em van salvar d'un accident, per que més avall del túnel, havia hagut un accident fomut en un troç estret de la via (1 Carril per sentitamb voral i mitjana inclosa), acababa de passar endevino, em vaig oferir per ajudar, no va caler em deien, encara retiraven de la via restes del cotxe accidentat.
Si jo no m'hagues entretingut amb aquell noi aquells minuts a ajudar-lo probablement m'hauria vist implicat a l'accident, Deu sabia que em pararia amb aquell noi, jo no tenia cor per passar de llarg com si res, i em va salvar, se que alguns no em creureu, que direu que és casualitat, ho respecto, com segur que em respecteu a mi, però i no vull semblar un il.luminat ni un capellà, però això va se un acte de Deu que em va ajudar, I li dono les gràcies i que crec en ell i en el seu fill Jesús. Com he dit crec en Deu i en Jesus, jo vaig a part dels capellans bisbes, cardenals i papes, no anem pel mateix camí, jo simplement tinc fe. Gràcies i Salutacions.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
si no creguessis en Déu tb hauries parat a ajudar aquest noi, així que és casualitat o sort... o cosa del destí... me n'alegro que no t'hagi passat res!
És cert hauria parat igualment, però no és questió de parar, si no de qui el va posar per que jo parés, aquesta és la questió.
el va posar el cotxe que es va espatllar :D
Depén de cadascú, de les creences, de les opinions que tenim formades, jo fa temps que crec que hi ha algu més; sense entrar en obsessions ni res, de manera relaxada a la meva manera, i crec que be!, ajuda bastant. No és questió de ser fonamentalista, ni de creure en el que diu un lider religiós, és questió de creure només en el meu cor i en les meves sensacions, que son més pures que les que em pugui dir qualsevol lider. Salutacions
Publica un comentari a l'entrada