PANTALONS CURTS

Ungles brutes i un munt de repèls, enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells, després a la bassa tots nuets, vigilant la roba i que no arribi el pagèS, i a l'hora de berenar, pa amb vi i sucre o un tros de codonyat, i després tornar al carrer amb el morro empastifat Intro, Cap al tard haviem de parar, de jugar al futbol i veure els carros passa, amb el gos al darrera lligat, petaner i sempre a l'aguait de no ser apadregat, i després d'haver sopat, pa torrat amb un bon tros de tall, a la fresca vigilats jugàvem a amagar , ANYS ENRERA , PENSO QUÈ QUEDA , D'AQUELL QUE UN DIA VA ANAR AMB AMB PANTALONS CURTS I ELS GENOLLS PELATS, dimuenge a missa puntual , tocava diana l'àvia sempre cantant, Cem mudava de des del llit estan, després d'un bon cossi de llet sempre cremant, El campanar deia clar, segons ella 'Veniu mudats', i després m'arriava, això si, ben encoloniat OH ANYS ENRERA PENSO QUÈ QUEDA..., Potser és cert que només recordem D'allò que ens agrada, Em però què seria d'aquestes nits, sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall. Oh anys enrera penso què queda... (Els Pets)

Qui més qui menys, tenim un passat, una infància, plena de records, de vivències inesborrables, bones i no tan bones. De vegades penso que si és possible que hagin passat tants anys, de de que era petit, i anava escola, des de que vaig comerçar Fp, o vaig anar a la mili, o a la primera feina, o quan vaig començar a sortir amb la Núria, és possible que ja hagin passat tants anys, de vegades sembla impossible, però com vaig dir un dia, si envellim com el vi, millor que si ho fem com el vinagre no? Salutacions i reflexioneu.